Policia bo, policia dolent

Els rumors corrien fa setmanes, però ahir es van confirmar: la recepció de TV3 al País Valencià perilla molt, i de manera imminent. La Generalitat Valenciana, és clar, la vol tancar i la vol tancar abans de les eleccions, perquè el PP no veu clar si renovarà la majoria. Ells no s'equivoquen mai en aquests temes i exerceixen la tolerància zero del català amb una disciplina envejable. Però el mal, en aquest cas, són els altres. TV3 es veia en analògic, però l'aleshores ministre Montilla volia aquella freqüència per als (seus) amics de la Sexta. Ja va ser greu, però es va salvar anunciant quatre canals TDT de la Corporació en un pacte que mai no es va fer oficial, però en el qual tothom confiava. A l'hora de la veritat, el pacte no apareix enlloc i el PSOE, de nou, ha estat el complement perfecte del PP al País Valencià. Ha fet de policia bo i, quan arriba el policia dolent, mira a un altre costat.

L'aleshores ministre i ara president Montilla sembla que no sap res. L'aleshores alcalde i ara ministre Clos sembla que no sap res. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió sembla que no sap res. El govern de Catalunya sembla que no sap res. I els uns pels altres deixaran morir les emissions en llengua catalana de TV3 al sud. A mans del PP, i ja té gràcia. En un moment en el qual PP i PSOE no es posen d'acord en res, quan es tracta de fer recular el català s'entenen a meravella. Els centenars de milers de valencians que van participar en la campanya per a veure el canal analògic original i les desenes de milers que s'han comprat a cuita-corrents el descodificador de la TDT ara no entenen, no entenem, res. Encara menys quan ens proposen com a possible solució que les freqüències valencianes de TV3 passen de ser gestionades per Acció Cultural del País Valencià a ser gestionades per la Generalitat Valenciana (que les vol tancar!). Això és el que, sense soroll, ha passat a les Illes on el govern d'entesa va decidir en un atac d'incomprensible generositat que els repetidors deixaren d'estar en mans de la societat civil (Voltor, en aquest cas) i passaren a mans d'un govern del PP. Alça!

El resultat és que la recepció de TV3 és cada dia més difícil a les Illes i sembla que serà impossible d'ací a poc al País Valencià. Però aquest fet, val a dir-ho, no és un problema només valencià o insular. És un problema català del tot. Una TV3 només visible en el marc autonòmic oficial del Principat és una tv més obedient a l'ordenament jurídic espanyol, més dòcilment autonòmica i menys nacional. I en aquesta perspectiva, sí que em sembla coherent aquesta reculada territorial, perquè va en la línia de constant espanyolització de TV3 i de la resta d'emissores de la Generalitat que els oients i espectadors hem anat sofrint aquests darrers anys, com gotes d'una pluja tan fina com insistent. Sense espectadors valencians ni mallorquins TV3 és com la tv d'Astúries o Castella-la Manxa, però més cara. Als qui manen, sembla que no els importa, però els qui la mirem, molts dels qui la mirem, cada volta fem més cara de pena en veient com s'allunya el somni d'una televisió i d'una ràdio potents, nacionals i en català. Coordinadament o no, i no importa tant això, el PSOE i el PP ja s'encarreguen d'arrabassar-nos el somni peça per peça, repetidor per repetidor. Ells, ells, en això mai no s'equivoquen.

(PD. Evidentment, i sembla que, a més, per força, ens resta la tele IP.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet