Opinió

 

<2/88>

Vicent Partal

26.10.2014

Quinze dies

El desconcert que va causar la ruptura de la taula de partits fa ja gairebé quinze dies es va superant a poc a poc . Aquesta setmana els uns i els altres han fet gestos tímids per avalar la consulta, sempre que aquesta siga la porta a unes eleccions plebiscitàries per proclamar la independència, eleccions que alguns especulen que es farien el 25 de gener.


Superat, sembla, l'escull creat per la decisió unilateral de Mas de no seguir endavant amb el 9-N original, la batalla està ara en aconseguir que les plebiscitàries no s'ho mengen tot. És un perill evident. Les plebiscitàries aixequen passions en tots els sentits. També en el partidista, que és el més bàsic de tots. La gent està discutint més si ha d'haver una llista única o no que no pas quants milions de catalans hem d'anar a les urnes el 9-N. I aquest és un error evident. Perquè un mal resutat el 9-N ens allunyaria molt de les eleccions.


Ningú s'atreveix a donar xifres però hi ha algunes obvietats. 800,000 persones van participar en les anteriors consultes populars per la independència, que només es van fer en la meitat de municipis. I el nombre de vots afirmatius en el referèndum de l'estatut de 2006 va ser de 1.899.897. Aquesta és la forquilla bàsica. Forquilla on cal tenir en compte, a més, altres elements importants, com és el fet que la suma de vots independentistes a les últimes catalanes va ser de prop de 1.800.000. Cal comptar, evidentment, amb votants aleshores del PSC i ICV que es sumaran en aquesta ocasió al doble Sí. Però fins i tot amb ells les xifres preocupen.


Siga com siga ara el que toca és anar pas a pas i recuperar les ganes i l'entusiasme de la gent, una mica tocats aquestes dues setmanes després de l'espectacle ofert pel govern i els partits. Però no tenim tot el temps del món per a fer-ho: només en queden dues més de setmanes. I ja està.

Editorial