Faltant al respecte des del 1714

A Màlaga han tingut un ensurt esgarrifós. Ho explicava el diari Sur amb aquest terrible titular: 'Qué hace un anuncio en catalán en plena calle Larios?' Els malaguesos ja no poden ni passejar tranquils amb els nanos pel carrer: una òptica de la ciutat havia tingut l'atreviment, 'per error o decisió pròpia' --apuntava el diari, perspicaç--, de faltar al respecte dels clients amb aquell idioma que és un insult. La notícia acabava calmant la població: l'empresa d'ulleres havia aclarit que era un 'error de producció' i que la intenció mai no havia estat 'ofendre'. Sí, sí, és clar: però el mal ja és fet.

El vídeo que acompanya la notícia no és apte per a cardíacs: davant la botiga, un repòrter amb escarxofa provoca els vianants perquè es fixin en el cartell i diguin què hi veuen d'estrany, què, què, què: i els inquirits, ara que s'hi fixen, s'adonen del rètol que diu 'Descomptes fins al 50%. Les rebaixes més refrescants', situat just a sobre del cartell corporatiu que informa: Solaris 'The Ultimate Sunglass Selection'. Sembla que el lema en anglès no té prou ingredients per a ser ofensiu: presumir de no saber què vol dir 'The Ultimate Sunglass Selection' no té tan bona premsa com presumir de no entendre 'rebaixes al 50%'. I prou d'aquest tema, que estem en horari infantil.

L'anècdota és una entre milions, però l'he triada perquè és estiuenca i sembla que acompanya més. Com que els catalanoparlants només mirem Tevetrès i escoltem Catalunya Ràdio, també està bé que ens fem conscients que no solament faltem al respecte dins de casa nostra, on és aclaparadorament assumit que canviar al castellà és un acte de 'respecte', sinó que la nostra capacitat d'ofendre supera tots els límits geogràfics. Explicava una meteoròloga catalana practicant a Madrid que, quan catalanoparlava amb algú a l'ascensor, per exemple, si hi pujava un passavolant madrileny continuaven la conversa en castellà 'per respecte'. Això sí que són maneres: maneres de mostrar respecte per l'odi dels altres. No fos cas que els potencials odiadors acabessin admetent que el català és un idioma normal a força de sentir-lo parlar amb normalitat.

El 2014, que les xarxes han fulminat les distàncies, els internautes som testimonis diaris de les recriminacions dels castellanopensants supremacistes sobre els catalanoescrivents que no acaben d'entendre quin és el seu lloc al món. La majoria de cantants, actors, columnistes, humoristes i més talents catalans d'abast estatal es guarden prou de faltar al respecte als seguidors de rang lingüístic superior amb piulades en català, suposem que perquè ni els uns ni els altres no saben que hi ha els traductors automàtics. Que ho expliquin a Puyol o a Piqué, que van gosar ofendre el personal adreçant-se als seus morts en l'idioma que els unia en vida, i encara els crucifiquen ara.

Parlant dels qui ja no hi són, el diari Ara ha publicat recentment la carta d'un lector que explica que la seva àvia, republicana i catalanista, va morir poc després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i que la família es va trobar obligada a passar per la humiliació de redactar-li l'esquela en castellà i afegir-hi el colofó de 'Tercer año triunfal'. El lector ens comparteix el seu pensament d'enviar-ne fotocòpies a aquells diputats catalans que, triant lliurement de parlar en castellà al parlament i sense oposició, 'gosen comparar la situació actual al nostre país amb la del franquisme'. Això sí que és fer servir un idioma per a ofendre, senyores, i faltar al respecte a la gent. Llàstima que ja sigui massa tard perquè serveixi de res fer-ho entendre a qui encara no ho ha entès.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Que ho expliquin a Puyol o a Piqué, que van gosar ofendre el personal adreçant-se als seus morts en l'idioma que els unia en vida, i encara els crucifiquen ara.