Opinió

 

<2/88>

Andreu Barnils

30.03.2014

Jaume

Men?ame
 

Matí. Em trobo davant del MACBA amb @elsomatent, @pilarcarracelas, @vullbuta i altres amics. Anem a les primàries del PSC de Barcelona al carrer dels Àngels. Em fan omplir una butlleta d'inscripció i, al meu costat, veig que un senyor votant té problemes per a fer-ho. No sap el seu codi postal. L'ajuden. Jo faig cua i voto Jordi Martí. M'adono que hi ha molts paquistanesos votant. Molts. Surto a fora, i encara me n'hi trobo més. M'agrada que votin. Però em resulta ben estrany que vagin amb sobres de votacions a la mà perquè jo el sobre l'he trobat dins. Ells han vingut amb el sobre de casa? No. Veig clarament com grups d'uns deu paquistanesos es troben a pocs metres de la porta. És allà que reben els sobres de votacions. @rcassany, periodista de VilaWeb, fa una foto a un d'aquest grups que reben sobres fora. Després, apoderats de Jaume Collboni (porten ben visible una acreditació amb la cara del candidat) guien aquests votants cap a la porta, i els deixen a la cua per votar. Un dóna sobres i un altre els guia fins la cua. Veig la mateixa operació qui-sap-les vegades.


Migdia. Arriba Carmen Sanmiguel, presidenta de la junta electoral de les primàries. Pren nota d'això que ha passat i em diu que ella no pot fer res si cap candidatura no ho denuncia. Arriba la candidatura de Jordi Martí. Els més joves, indignats. Els gats vells, s'ho veien a venir. Hi ha un moment de tensió quan jo i altres ens encarem suaument amb un apoderat de Collboni. 'No us fa vergonya això que feu?' L'home diu que aquí tothom pot votar i que no hi ha res d'il·legal. Continuen arribant paquistanesos per poder votar. Desenes. A mi em diuen que han vist gent donant-los l'euro que cal per a inscriure's. Jo això no ho he vist en cap moment.


Tarda. Torno al col·legi de votació per fer el que hauria d'haver fet al matí. Entrevistar un dels votants. Un amic m'ajuda i enregistrem aquesta conversa.




Dura un minut. És càmera oculta i no es veu res. Però se sent tot. Són votants que diuen que han votat en 'Jaume'. M'ensenyen un cartell amb la cara de Jaume Collboni. 'Este.' Quan els pregunto de què són les eleccions no l'encerten. Em diuen que són per votar batlle, i són per votar candidat a batlle. Quan els pregunto quin partit han votat, tampoc no l'encerten. Un em diu 'populares' i l'altre que no ho sap. Són ciutadans paquistanesos que parlen amb un castellà deficient que costa d'entendre.


Vespre: m'alegra molt de veure que TV3 ha fet un vídeo que mostra votants amb el mateix perfil que el meu: gent que no saben què votaven. Un vídeo revelador. Per la xarxa surten més testimonis. Aquest post, del professor de la UPC Antonio Lozano, és preciós i explica la seva experiència al mateix col·legi electoral. Llegiu-lo, si us plau. És la democràcia feta engany a plena llum del dia.


També al vespre sento una frase demolidora d'una votant del PSC: 'L'aparell del PSC ja no pot manipular els immigrants espanyols. Els tenien controlats abans, però ara voten independència. Per tant, ara proven de controlar els immigrants de més lluny.' Surt el nom de Josep Maria Sala.


Cerco per internet i trobo que Josep Maria Sala (PSC), el membre --sempre present-- de l'aparell Josep Maria Sala, ha après l'urdú, la llengua dels paquistanesos. Més tard rebré per Twitter un correu d'un militant del PSC a través d'un amic, que me'l va fer arribar: 'Al PSC tothom sap que l'interlocutor amb els paquistanesos es en J. M. Sala. Pots imaginar-te el pitjor. A totes les eleccions dels darrers 5-6 anys vénen paquistanesos a muntar i desmuntar banderoles. Si fins i tot Nicaragua els envia a Girona!' Aquest és un correu que no tinc contrastat. Sigui com sigui, em demano si és Josep Maria Sala qui ha muntat tot aquest espectacle lamentable i propi de cacics. No en tinc ni idea. Jo només sé una cosa, la que han vist els meus ulls i sentit les meves orelles: grups de votants en unes primàries que no saben de quin partit és, ni per a què es vota. Tot allò que saben és un nom: Jaume.


Nit. El PSC informa dels resultats de les primàries. En Jaume ha guanyat. Felicitats, Jaume. Al local del carrer dels Àngels descrit en aquesta crònica els resultats han estat aquests, segons penja el professor Carles Boix al seu Twitter: Jaume Collboni 273, Laia Bonet 160, Jordi Martí 140, Rocío Martínez-Sampere 22, i Carmen Andrés 16. Veig també per Twitter que l'equip de Jordi Martí, el meu candidat, es pren la derrota amb sentit de l'humor. Aquest és el seu piulet: 'Final de campanya. La gana no l'hem perdut. L'equip de campanya de @JordiMartiGrau anem a sopar a un restaurant paquistanès. De Ciutat Vella.' Els truco per saber si avui impugnaran els resultats arran de la possible tupinada electoral. Noto una immensa tristesa i uns segons de silenci. I em diuen que no, que no impugnaran. Tinc la sensació que donen el PSC per perdut i em diuen una frase final: 'Que s'ho quedin.'


'Que s'ho quedin.'



Matinada: Avui el PSC és més que mai el Partit del Simiribonanit de Catalunya (PSC) i això d'ahir van ser un 'canpixa' total i definitiu. Un espectacle lamentable. Que s'ho quedin. A mi la imatge de tupinada no me la treuen del cap i tinc claríssim que els guanyadors d'ahir són l'Esquerra Republicana de Catalunya d'Oriol Junqueras i la NEC d'Ernest Maragall. No tinc cap dubte que una mica més de socialistes hi aniran a parar. Senyors, diran, nosaltres també abandonem la sala. Que s'hi quedi el Josep Maria, si vol.

andreu.barnils@partal.cat

Men?ame
 

Editorial