La generació dels sense-por

Una servidora ja fa temps que s’hi fixa. Tot transitant pels carrers, para l’orella, obre els ulls, mira de biaix el jovent. Els escruta les samarretes, les motxilles, els accessoris. Escolta què parlen, quins idiomes fan servir. Servidora podria treballar per al CNI, amb aquest zel policíac. I els podria confirmar que cada vegada són més, que surten pertot arreu. Són els ‘adoctrinats’ d’última fornada, els més perillosos. Van des d’aquells que amb la consulta votaran per primer cop fins a aquells qui ho faran per segona vegada. I votaran que sí.

Són tan descarats que ni se n’amaguen. Porten l’estelada en penjolls, polseres, braçalets, xapes; es passegen amb VamCats. I espera’t: no són castellers, ni grallers, ni militen en un esbart dansaire. I, pel que interessa a les forces i cossos de seguretat del ‘estado’, n’hi ha molts que ni tan sols els podries estirar els cabells fins a una hipotètica ‘furgona’ de la policia. Si no fos pels símbols que exhibeixen sense pudor, ja no els pots distingir dels altres, dels normals. La taca s’ha escampat, els límits s’han difós. Hi ha veus que ho atribueixen a una moda, i que els jóvens sempre han seguit les modes. No ho discutirem: allò que caracteritza una moda és que passa, i justament la moda ‘indepe’ és una moda que ha nascut per a passar.

Aquests adoctrinats, com sap tot Espanya, han crescut cantant 'Els Segadors' a classe cada matí i examinant-se de la Història de Nàrnia que s’havia inventat el Pujol pocs anys abans que nasquessin. A casa, sota el règim de famílies totalitàries, s’han hagut d’entretenir jugant a videojocs només en català, navegant per un internet exclusiu català, veient tots els films en català, mirant dibuixos japonesos al K3, carregats de violència antiespanyola i simbologia nacionalista. Amb aquest aïllament total del món globalitzat, lliure de fronteres, sorprèn que la moda ‘indepe’ que segueixen no sigui feta de pell de mamut.

L’altre perill que tenen és com accedeixen a la informació. Aquests jóvens no llegeixen el diari del ‘conde’. Vull dir que no els arriben les pors fosques dels seus ascendents. Ni tan sols llegeixen notícies de paper, ja siguin blanques o negres. L’actualitat els arriba per Twitter, Facebook i tot de canals que els poders analògics no s’arriben a imaginar. Se’ls refum si Europa això, els mercats allò o l’euro allò altre. Veuen allò que viuen, i a la inversa. Aquesta generació, que en quatre anys pot renovar-se tres cops el mòbil i actualitzar cent vegades el programari de l’ordinador, no creu en veritats immutables. Bàsicament perquè no n'ha conegudes mai.

Doncs aquests nanos que no han sabut què era la por ni les veritats immutables són la prova definitiva que el dit ‘procés’ no té retorn possible. A l’estat espanyol els hem d’agrair l’esforç, però que no s’hi matin, de debò: els nostres jóvens són immunes a les amenaces apocalíptiques i les asseveracions sobre impossibles. A casa nostra, les generacions de l’‘aiaiai’ i del ‘vols dir que no ens la fotrem’ ja comencen a ser el passat, i el passat, com la moda, passa. Els nostres jóvens són receptius al canvi, i encara més: el canvi els atreu, els motiva. Aviat votaran, i a partir d’aquí no pararan de fer-ho, perquè són el futur. I el futur, que se sàpiga, sempre va endavant.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Porten l’estelada en penjolls, polseres, braçalets, xapes; es passegen amb VamCats. I espera’t: no són castellers, ni grallers, ni militen en un esbart dansaire.

Aviat votaran, i a partir d’aquí no pararan de fer-ho, perquè són el futur. I el futur, que se sàpiga, sempre va endavant.