Opinió

 

<2/88>

Xavier Montanyà

04.03.2011

La corrupció és el sistema

Bono va dir a Obiang una gran veritat: 'Són més les coses que ens uneixen, que no pas les que ens separen.' De què ens escandalitzem? Les revoltes del Magrib posen cada dia més en evidència la doble moral dels polítics occidentals, molts dels quals, en una situació ideal de justícia i transparència, haurien de ser duts als tribunals per corresponsabilitat amb la corrupció i la violació dels drets humans que exerceixen els Gaddafi, Mubàrak, Ben Alí, Obiang i companyia. Són tants els diners que tenen, robats al seu poble, amb la nostra complicitat, i tantes i diverses les inversions que fan aquí, els suborns, les 'ajudes' a través de fundacions, compra d'accions, o dipòsits a comptes bancaris més o menys detectables, que el seu poder dins el món occidental és immens. Han comprat la seva impunitat, i, doncs, la voluntat de molts dels nostres estadistes, de qui, a poc a poc, es va descobrint el discurs polític fraudulent que practiquen. Fins ara n'hi ha que comencen a dimitir per viatges de vacances; esperem que arribi el dia que hagin de dimitir, també, per viatges oficials. Si un dia s'arribessin a demostrar els beneficis econòmics personals, de partit, i de govern, que en treuen, l'afer dels diamants que Bokassa va regalar a Giscard d'Estaing ens semblarà un joc de nens.

Cal investigar a fons i denunciar les inversions milionàries i les tèrboles operacions d'emblanquiment de diners dels sàtrapes africans en els nostres països per destapar la corrupció de les nostres elits. La conseqüència d'aquesta trama político-financera és la misèria de milions d'éssers humans. La corrupció no és una simple pràctica delictiva, més o menys perseguible per llei. La corrupció és un sistema global de funcionament, permès, dissenyat i, perfeccionat, de dia en dia, per Occident. La corrupció és el sistema. Els enginyers de la corrupció som nosaltres, no els dictadors africans. Els nostres paradisos fiscals afavoreixen la corrupció dels dirigents africans i la dramàtica pobresa d'aquelles societats. La trama de corrupció global té el suport del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, que fomenten, directament o indirectament, moltes polítiques econòmiques inútils d'ajuda i de cooperació. Segrestem els beneficis que traiem de l'explotació de les seves primeres matèries i, en canvi, els organitzem cursets de formació, per exemple. Per què no els paguem directament allò que els correspon i que siguin ells qui decideixin com ho inverteixen? És, el colonialisme actual, una forma moderna d'esclavatge. Els africans s'alliberaran d'alguns dels seus dictadors, sí, però no pas de nosaltres.

Com s'aguanta aquest sistema global de corrupció? Amb repressió. Un altre gran negoci occidental. Mentre fan boniques declaracions de drets humans quan els convé, els nostres dirigents sostenen activament aquella repressió. Ja sigui per instigació directa, invocant els tan útils fantasmes de la seguretat, el control i el terrorisme internacional, ja sigui per col·laboració, enviant-hi empreses privades de seguretat, mercenaris, especialistes d'elit, tecnologia sofisticada, la qual cosa és molt i molt rendible. Tant o més que no la venda d'armes. Quins valors sostenen tota la trama? La ideologia colonial i el racisme encara molt presents en el nostre sistema de pensament. En el fons, els africans són éssers inferiors. La majoria ho pensa, no ho diu, perquè no és políticament correcte, però ho demostra amb els seus actes. O amb la seva passivitat. I aquests dies és ben clar. No hem d'oblidar, emperò, que quan els nostres polítics es posen en evidència, també es retrata la societat civil que, en gran part, calla i deixa fer; els mitjans de comunicació que no informen o desinformen; i la connivència del nostre sistema jurídic en el manteniment de la dictadura global, i en l'avenç legal i progressiu de les pràctiques dictatorials als nostres estats. Tots els qui avui parlen d'instaurar la democràcia en aquells països, per què no ho deien l'any passat? Per què ho diuen quan ja és inevitable, quan la gent s'ho ha guanyat a pols, jugant-s'hi la vida? I per què solament en aquells països i no a tots? És el capitalisme en estat pur. Disculpeu, l'obvietat.

Editorial