Opinió
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015
-
'Se puede' o 'no se puede'?
Marta Rojals
23.06.2015
Vicent Partal
18.09.2008
.bcn, així no
Fa temps que l'Ajuntament de Barcelona treballa discretament per aconseguir un domini d'internet .bcn. Hi ha ciutats que volen dominis municipals i, si mai arriben, Barcelona no n'hauria de restar al marge. Però en cap de les ciutats que el demanen no és l'Ajuntament qui encapçala la iniciativa, sinó la societat civil, com ja va passar amb el .cat. Això estalvia problemes polítics com el que va esclatar ahir quan CiU i ERC es van alarmar en adonar-se que el .bcn es presentava com un domini contra el .cat. Si fóra així, molts dels qui en principi no veiem cap raó per a oposar-nos-hi, no el podríem acceptar.
Cal aclarir, primer de tot, que tot això és lluny. No hi ha res encara, fora de la voluntat expressada per col·lectius d’algunes ciutats que voldrien que l'ICANN aprovés una mena de domini especial per a les grans àrees metropolitanes. L'ICANN ni tan sols ha començat a parlar-ne. I per tant, en un horitzó temporal important, no hi ha la possibilitat d'un .bcn. És clar que es podria aconseguir aquest sufix per la via dels nous dominis patrocinats, la mateixa que es va fer servir amb èxit amb el .cat, però tampoc en aquest cas no hi ha dates a la vista. Malgrat això, l'Ajuntament de Barcelona ja hi ha invertit esforços i recursos.
Sobre el paper la idea del .bcn és lògica i bona. Si hi ha ciutats dels món que tenen un domini propi, per què no Barcelona? Igual que vam ser els primers a tenir un domini cultural, seria bo que fórem dels primers a tenir un domini ciutadà. Però, lamentablement, la primera aparició pública del possible nou domini s’ha fet envoltada de polèmica perquè el PP ha demanat sense embuts que servís per substituir el .cat. I el PSC, que encara no ha implantat plenament el .cat a les webs municipals, no ha esquivat la trampa popular. CiU i ERC, aleshores, han avisat ràpidament que, si el .bcn era un subterfugi per a amagar el .cat, no hi havia res a discutir.
Fer un judici d’intencions sempre és difícil. Les poques vegades que he sentit parlar del .bcn, i sempre d’una manera indirecta, la voluntat de conciliar-lo amb el .cat semblava clara, però no és aquest el missatge que va emergir ahir. Més aviat semblava que es repetia la vella cançoneta d'una certa Barcelona contra una certa Catalunya que jo em pensava que havia quedat arraconada després d'haver-la emprat durant tants anys els socialistes contra la Generalitat governada per CiU. A l'Ajuntament de Barcelona, donant suport al .bcn, hi ha gent molt valuosa, que va fer un gran servei al .cat quan va ser necessari i que no ha de demostrar res. Però no són sols, com posà en evidència, hàbilment i intencionada, el PP.
Potser per això la solució d’un bon desplegament del .bcn , no està, precisament, en l'Ajuntament. El .cat va ser obra de la societat civil, amb el suport més que eficaç i correcte de la classe política, concretament també del PSC, però sempre amb organitzacions i associacions respectades al capdavant del procés i dirigint-lo. El .bcn podria tornar a ser això, si l'Ajuntament no es tancava en banda, com tants cops ha fet, i no intentava controlar-ho al preu que fos. Una opció que, a més, seria coherent amb les ciutats que volen un domini propi i presenten propostes que mai no encapçala, sinó a Barcelona, l'ajuntament corresponent.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015