Opinió

 

<2/88>

Vicent Partal

07.03.2008

Només és un vot

Les votades de diumenge són importants, és clar. Però no són sinó un vot. Hem viscut, ens han fet viure, una de les campanyes més tenses i més dramatitzades que puc recordar. Si hem de fer cas d'alguns eslògans, sembla que la nostra vida haja de canviar d'un dia a l'endemà (per a bé o per a mal, segons què passe diumenge a partir de les vuit del vespre). Però ens equivocaríem, si oblidàrem que diumenge solament dipositarem un vot (o no) en una urna. I que el futur, el nostre futur individual i el del país, es juga tant diumenge com dilluns.

Dilluns haurem de mirar què ha passat i reflexionar sobre la representativitat dels nostres polítics, sobre el seu encert, poc o molt, sobre la capacitat col·lectiva que tenim, o que més aviat no tenim, a l'hora de marcar un full de ruta transitable cap a uns objectius que impliquen un canvi real. En parlarem, de segur.

Però dilluns caldrà també que tirem amunt la persiana de cada projecte concret, personal o professional, i que ho fem amb la voluntat de fer les coses bé, independentment dels resultats de les urnes. Amb ganes de construir, de continuar avançant. Amb la mirada fita en el dimarts que vindrà tot seguit, en el dimecres que el seguirà i en tots els dies que passaran implacablement a mesura que vagen avançant les hores.

I el país i la nostra societat avançarà únicament en la mesura que això passe i que milers de persones, desenes de milers de persones, centenars de milers de persones, ens incorporem en la nostra quotidianitat pensant, més enllà de les eleccions, en quin futur volem. I fent-lo real a poc a poc. De les urnes eixirà un govern que ajudarà, més o menys, a resoldre els nostres problemes de cada dia, des dels dèficits de les nostres escoles a la complexitat de les relacions amb Espanya o Europa. Però, cap problema, no podrà resoldre'l únicament el govern. Per això, tan important com el vot de diumenge serà l'actitud de dilluns.

Editorial