Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Andreu Barnils
08.02.2015
El sexe amb robots
Aquest darrer estiu 1.900 experts en robòtica van escriure l'informe 'Intel.ligència artificial,robòtica, i el futur del treball' (pdf). Del centenar de prediccions de l'informe, una sola línia va omplir titulars: 'En el futur serà habitual tenir robots que ens facin de parelles sexuals'. Robots amb qui ens posarem al llit, ho tenim a tocar, segons els experts. De fet,no cal anar tant lluny, i hores d'ara, ja hi ha empreses que es dediquen a fabricar robots sexuals, com truecompanion.com. I tot i que el resultat final dels robots Roxxxy i del Rocky sigui més aviat decebedor, sí que sóc dels que es creu la frase dels experts en robòtica: en el futur no serà estrany tenir robots que ens facin de parelles sexuals. Robots que tindran intel.ligència artificial. Jo no sé si tardarem deu anys, o cent, però amb les màquines ens hi posarem al llit. Ja ens hi podem anar acostumant.
En aquest article, més que no pas de la part romàntica de la història (saber si ens arribarem a enamorar de les màquines) m'interessa la teoria que diu que de la mateixa manera que els ordinadors han eliminat la feina d'alguns obrers dins la fàbrica, o de pilots d'avió, doncs potser les prostitutes també podran veure perillar el seu lloc de feina per culpa dels robots sexuals. S'obre tot un debat sobre si és bo, i ètic, i desitjable, que els treballadors en aquest cas perdin la feina.
Hi ha, per exemple, curiosos papers universitaris (pdf) que teoritzen sobre el futur de la ciutat d'Amsterdam, i com allà les prostitutes robot substituiran les prostitutes de carn i ossos. Veurem el famós barri roig de la ciutat ple d'androides ? En la mateixa línia David Levy, autor del llibre Love and Sex with robots, en aquest petit assaig fa un exercici senzill però útil. Agafa les raones per les quals els homes d'avui van de putes i es pregunta si els robots satisfarien aquestes raons. (Levy diu que ha trobat pocs estudis sobre les raons que tenen les dones que paguen per tenir sexe). En el cas dels homes Levy troba tres grans raons. Els que paguen per tenir sexe perquè volen provar coses que no s'atreveixen a fer amb la parella. Els que volen sexe sense lligams emocionals. I els que no lliguen mai, per raons diverses, i només pagant poden tenir sexe. En tots tres casos, diu Levy, els robots poden fer-ho millor que els humans. I en alguns casos són una millora evident: molta menys gent exerciria la prostitució, s'acabaria amb xarxes il.legals, i les màquines no ens traspassarien mai la SIDA.
Però n'hi ha que no ho veuen igual. També tenim els que creuen que el futur de la prostitució seguirà essent de carn i ossos. Els seus arguments es troben al final d'aquestes pàginesi es poden resumir en dos punts: sempre preferirem posar-nos al llit amb humans que no amb un robots. I segon, que és precisament la gran quantitat de gent que va a l'atur per culpa dels ordinadors, que fa que la professió de prostituta, o prostitut, estigui plena de candidats que s'ofereixen a uns preus rebentats.
Si la prostitució segueix sent humana, i els robots es queden la feina, al final resultarà que aquella figura que surt discretament de la oficina a mitja tarda, i s'encamina a una casa de barrets, no és sinó un robot. I que dins la casa, els humans són les putes, i els putots.
I un altre dia ja parlarem de l'amor.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015