Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
El 9 de novembre votaré, tot i que d'una manera indirecta, atès que no tinc la nacionalitat espanyola ni residència al Principat. Ho faré gràcies a l'extrema generositat de Joanjo Bosk, que votarà en nom meu. És a dir, que el 9 de novembre anirem junts fins a l'entrada del col·legi electoral que pertoca, a Figueres, i allà, amb solemnitat, farà les creuetes a les caselles que jo li hauré indicat prèviament (sí-sí, per si cal precisar-ho) i tot seguit ficarà la papereta dins l'urna. Farà tot això per protestar contra l'aigualiment de la consulta, per expressar de manera simbòlica i concreta la seva solidaritat amb aquests catalans que, tot i ser catalans, no tenen veu al Parlament de Catalunya i perquè, segons que diu: 'No vull malbaratar el meu vot i que em comptin allà on no vull que em comptin.'
Aquesta tercera raó és la més important: no ser comptat allà on no es vol ser comptat. És a dir, entre els unionistes o a la seva rebotiga federalista. Ja se sap i s'ha dit força, però hi ha coses que és més prudent de repetir-les sovint: com que aquesta consulta no serà vinculant (en la versió actual, però tampoc en l'anterior), no es mesurarà la relació entre el sí i el no, sinó la participació. Les conseqüències polítiques del 9 de novembre es basaran gairebé exclusivament en el nombre de paperetes comptades. Això implica un efecte que podria semblar paradoxal a qui no conegués la realitat de la pugna entre Catalunya i Espanya: els vots negatius que pugui haver-hi, pel fet de fer pujar la participació, també aniran a favor de Catalunya. Al contrari, els vots no expressats per independentistes que podrien sentir-se amargats per la forma jurídica d'aquesta consulta aniran a favor de l'espanyolisme. Cada vot que falti serà un punt a favor d'Espanya.
Per això, és clar, pot costar d'entendre la posició, per exemple, de la cúpula d'Iniciativa per Catalunya - Verds que, tot i haver deixat de repetir que no votarien, encara no han dit que votarien. És evident que l'abstenció, el 9 de novembre, no serà en cap cas abstenció, serà un gest polític que anirà directament a favor d'Espanya i contra Catalunya. Que aquesta consulta no agrada a ningú, ja ha quedat prou clar, però que s'ha d'assumir tal com és, també. Voler desentendre's de la votació activa per raons de manca de rotunditat de la nova fórmula de la consulta em sembla implicar una gran manca de visió política a llarg termini, l'única que s'hi val avui, a Catalunya. És elevar el llepafilisme a la categoria de doctrina d'acció política. O és haver trobat l'excusa necessària per a fer-se enrere d'un procés que pot ser incòmode per massa nítid.
El mèrit paradoxal de la cúpula d'ICV és d'haver evidenciat que enterbolir el camí del vot sota l'excusa de la indignació aparta de la centralitat política qui ho faci. Per això el desconcert i el dolor que han sentit militants, simpatitzants i votants d'aquest partit ha estat notable. Valgui la lliçó per a tots els moviments polítics. I per això, doncs, tan sols puc acabar amb una evidència tan gran i clara com aquest país que volem construir: voteu. I si, tanmateix, voleu protestar contra les formes d'aquesta consulta feu com Joanjo Bosk: trobeu algú sense dret de vot a Catalunya i voteu en nom seu.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015