Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Xavi Sarrià
05.12.2014
La fi de RTVV: neoliberalisme, espanyolisme i valencianofòbia
Sempre explique que la primera vegada que Obrint Pas vam aparèixer a Canal 9 fou a la secció d'esports, perquè havíem tocat al Camp Nou. Sembla broma, però no ho és. O que els directius de Ràdio 9 van pressionar Amàlia Garrigós perquè no ens entrevistara i que ella se la va jugar per fer-ho. No érem especials, és clar. Ens passava a tothom que cantara en valencià. Després, amb la caiguda de Camps, sembla que als despatxos de la Generalitat es va donar l'ordre de normalitzar un poc la cosa. 'S'ha alçat el veto', em deien alguns treballadors després de vint anys de silencis. I de sobte començava a aparèixer a la pantalla una part de la realitat plural del País Valencià. Ens va sorprendre. I quan dels informatius em van telefonar per entrevistar-me amb motiu del darrer disc, 'Coratge', no vaig saber què dir. Fins i tot vaig sospitar de les intencions. Havíem arribat a aquest extrem. Vivíem resignats a la censura i la manipulació descarada d'una RTVV que van tancar quan ja no els va servir.
Com tants de vosaltres, compartisc aquesta terrible visió que vam adquirir de la RTVV. Però no podem passar per alt que al País Valencià necessitem mitjans en la nostra llengua. I més encara mitjans públics. Si ens hi fixem, ens adonarem que Canal 9 va remuntar audiència els darrers anys, quan va tornar a emetre programes en què apareixíem els valencians. 'L'Alqueria blanca', 'Trau la llengua', 'El poble del costat' o 'Gormandia' varen enganxar molta gent de tota la nostra geografia. Per què? Perquè som una realitat que es vol reconèixer a l'espill de la televisió pública. I en aquest període se'n va veure el potencial normalitzador. Com ja hem comentat en alguns altres articles, tenim un país completament desvertebrat i ple de mancances. I, de vegades, pel simple fet que el PP ha fet tota classe de malifetes per liquidar les institucions valencianes, no donem prou importància a les que ens han pres. Ni a les que ens queden.
Coses aparentment tan senzilles com ara que un xiquet de Cocentaina i un altre de Borriana puguen veure els mateixos dibuixos animats en valencià a Canal 9 o a TV3 són d'un gran importància. O que cada dia aparega a les pantalles de tot el territori un presentador parlant en la nostra llengua. I no cal dir què significaria que tinguérem realment una ràdio i una televisió valencianes crítiques, plurals i de qualitat. Recordem en quina situació estem. I a quina ens aboquen els titelles dels qui ens governen de veritat. Tampoc no podem negligir que el tancament de RTVV s'engloba en un atac generalitzat al sector públic. Els mateixos atacs que reben, per exemple, TV3 i Catalunya Ràdio. I ací a Valengrècia —com canten els Arrap— hem estat un pla pilot d'aquestes polítiques neoliberals d'austeritat impulsades per la 'troica', espanyolitzades per la FAES i aplicades a ulls clucs per l'oligarquia valencianòfoba. Si tot continua igual, quin serà el següent objectiu? Les competències en una sanitat i educació abandonades i retallades? O eliminar la Generalitat Valenciana? Pot sonar exagerat i provocador, però fa tan sols un any el tancament de RTVV també semblava inimaginable.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015