Qui mana, paga

Divendres molts quiosquers es van pensar que havien rebut una partida doble de la revista Más Allà, quan van veure els titulars dels diaris: 'Un banquer a la presó.' Sort que de seguida es va desfer el malentès, i en menys de vint-i-quatre hores el banquer Blesa ja trepitjava la gespa del seu jardí, després d'haver vist com els advocats havien fet el paper que els costava molt de reunir els dos milions i mig d'euros de la fiança. O això, o és que la indemnització de Bankia ja se l'havia gastada i a la família li va tocar remenar butxaques de pantalons vells.

Gràcies a aquest cas, els generosos contribuents hem sabut que els tribunals espanyols investiguen noranta banquers més per no haver sabut dissimular prou bé les indemnitzacions i pre-jubilacions milionàries, el frau sobre les accions, el robatori de les preferents, els crèdits avantatjosos per als amics, els forats immobiliaris, i ho deixem aquí perquè encara ens quedaríem sense aire. Les apostes per veure un altre senyor amb gomina passant de visita per la presó es paguen altes.

Com que és evident que la cosa no avança, que si jo no he estat, que si a mi no em mireu, que si la conjuntura econòmica, des d'aquest humil article ens volem posar al servei del sistema judicial espanyol amb un parell de propostes que contribuirien a agilitar les investigacions. Per fer la prova podem agafar de mostra els trenta ex-consellers de Bankia que ara investiguen, i una presó estàndard amb vistes interiors, menú de ranxo i somiers de fusta plastificada.

Proposta número u: 'Tots a la presó.' Consistiria a tancar aquests trenta ex-consellers en règim de presó preventiva i, un cop a dins, fer servir el clàssic acadèmic 'D'aquí no se'n va ningú fins que no surti el responsable'. Hem de suposar que, tenint com tenen les vacances a tocar i el iot a punt de passar la ITV, ja cuitarien a aclarir-se entre ells sobre les respectives responsabilitats.

Proposta número dos: 'Tots fora.' Més clàssic, començaria de la mateixa manera, amb els ex-consellers en presó preventiva, però sota una fiança justa. I repetim: fi-an-ça jus-ta, i no aquesta xavalla de dos milions i mig d'euros que no fa ni pessigolles al més miserable patrimoni engrossit de manera fraudulenta. Doncs el càlcul de la fiança seria el següent: què diu que ha costat, rescatar Bankia? 22.000 milions d'euros? Doncs té, rodons.

Si els nostres banquers fossin com Blesa, de seguida ens vindrien amb la llagrimeta que ells, en bancs, no hi entenien gens, que només eren amics del president Aznar, que no sabien què signaven, que una mala gestió la té qualsevol. Encara millor: si aquests càrrecs ineptes han cobrat i s'han indemnitzat en concepte de càrrecs responsables, ja ho tenim: els responsables són ells. Arribats a aquest punt, ja comencem a sentir de fons els crits de 'demagògia, demagògia!', perquè, a Espanya, tot allò que sigui demanar responsabilitats als responsables és fer demagògia. A l'estat espanyol, l'opció sensata és que paguin els no-responsables, que no és tan demagògic. No, si els contribuents encara haurem d'estar agraïts que no ens hagin posat a la presó.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Si els nostres banquers fossin com Blesa, de seguida ens vindrien amb la llagrimeta que ells, en bancs, no hi entenien gens, que només eren amics del president Aznar.