Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Vicent Partal
13.06.2012
Elogi del dissident Pastor
No recorde l'última vegada que un diputat desobeí les ordres del seu partit. En uns altres països, en uns altres estats, això passa cada dia, però una de les lloses més feixugues de la transició fou que s'instituïssen uns partits amb tant de poder, i amb uns polítics que en tenen tan poc. Per això l’actitud adoptada ahir al Parlament de les Illes Balears per Antoni Pastor, batlle de Manacor i diputat pel PP, em mereix el més gran respecte.
Cert és que, a sobre, Pastor s'ha desmarcat del seu partit defensant el català, fet que em predisposa encara més en favor seu. No ho negaré pas. I cert és que aquesta actitud seua és la conseqüència final d’un seguit de declaracions i d'avisos que, com tothom ha pogut veure, no eren falsos ni debades. Però, encara que s'haguera desmarcat per una altra qüestió Pastor tindria tot el meu respecte.
El debat ja és molt vell: els diputats han de respondre davant els ciutadans que els voten, o davant els aparells dels partits que els posen en les llistes? Però Pastor, amb el seu gest, ha trencat el tabú i ha pres partit. Ha vist com Mallorca repudiava molt clarament la demència política de Bauzá: amb manifestacions, però també amb matrícules escolars, un referèndum en què milers de ciutadans deixaren clar a l’actual president balear que s’equivocava greument fent servir el català d'eina d’afrontament. I en conseqüència, el diputat Pastor ha votat allò que la consciència li dictava.
Solament puc felicitar-lo, donar-li les gràcies i animar-lo a seguir aquest camí. Des d’on siga --si el PP és tan poc intel·ligent que, damunt, el fa fora del partit.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015