Fora petits!

La campanya electoral va passant i jo cada dia em sent més perplex. Ahir el candidat del PSC va dir que no volia repetir el tripartit. Es va entendre, sobretot, que no volia governar amb Esquerra. Però el candidat d'Iniciativa va replicar que ells no governarien amb el PSC, si al paquet no hi havia Esquerra. Mas, pel seu costat, ja havia dit que no governaria amb el PP, i les relacions amb Esquerra no han millorat prou. Si posem tots els detalls junts, haurem de convenir que resten poques alternatives de govern possibles: o governa CiU en solitari o governa el PSC en solitari o s'entenen aquests dos. En resum, fora petits..., que fan nosa.

Ja ho sé, que totes les coses que es diuen en campanya són volàtils. Duran i Lleida ja ho ha expressat amb tota franquesa no fa pas gaires hores. És ben possible que l'endemà de les votacions topem amb un problema matemàtic complicat, a la recerca de coalicions possibles. Però les repetides insinuacions de CiU i PSC van prenent cos a mesura que la campanya arriba a terme. En l'entrevista de VilaWeb TV amb José Montilla, aquest ja indicava que tan sols podia haver-hi un govern de dretes (CiU-PP, que CiU no vol), un front nacionalista (CiU-ERC que, dissortadament, ningú no vol) o un govern presidit per un socialista. En aquella entrevista li vaig demanar si volia dir un govern tripartit, i va respondre 'tripartit o no'. Aleshores obria la porta a un govern bipartit, però ara sembla que ni això.

Resulta, tanmateix, que les enquestes no auguren gens que puga ser president (ni les dels diaris amics, com l'enquesta estrafolària que publicà El País). I, per tant, Montilla se n'anirà, sol, a l'oposició. O..., o potser respectarà la victòria de CiU i la deixarà governar en minoria. O potser es farà realitat la 'sociovergència', encara que la veig més complicada.

En tot cas, sembla que la hipòtesi que es dibuixa amb una certa precisió és que els dos grans s'han cansat dels petits, petits als quals molta gent vota, i que s'estimen més de ser oposició que no governar-hi en coalició. Com si haguessen descobert, diguem-ho així, que hi ha més coses que els uneixen, a ells dos, que no pas que els separen. La comoditat, per exemple.

Siga com siga, esperem el vespre del dia 1...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet