Del sud

Dissabte vaig tindre la sort de ser premiat, juntament amb l'etnobotànic Daniel Climent i la companyia Asprella Teatre, per l'associació el Tempir d'Elx. Una entitat que és un exemple de l'extraordinària capacitat que té la nostra gent de batallar en condicions ben complicades. Si heu baixat a les terres del Vinalopó o l'Alacantí em comprendreu. Jo hi vaig anar per primera vegada fa molts anys a tocar amb Obrint Pas, i l'experiència, com tants altres viatges que hem fet amb el grup, em va obrir noves maneres d'entendre el meu país. No penseu que és increïble com arribem a estar desconnectats entre nosaltres? Tenim un territori preciós i divers que ens cal conèixer per a estimar-lo amb tots els matisos. Però també per a aprendre. No simplement perquè forme part de la nostra manera de ser, sinó també perquè les experiències que s'hi viuen ens ofereixen perspectives i lliçons necessàries. I jo, en indrets com Elx, Monòver, Novelda, Crevillent, Mutxamel o Alacant hi vaig descobrir uns paisatges i una gent que des d'aleshores m'han acompanyat, en gran part, amb una cançó que vaig escriure en tornant d'un d'aquells viatges i que vaig anomenar 'Del Sud'.

Les cançons, com sabeu, són fetes perquè cadascú les faça seues. I la metàfora del sud és oberta a moltes interpretacions. Del suds geogràfics o dels suds dels nostres sentiments. Vosaltres direu. La meua intenció inicial era provar de reflectir aquesta corda fluixa entre la tristesa i l'esperança per on ens balancegem els valencians. La tristesa per tot allò que hem perdut i l'esperança per un demà que en el fons creiem que podem aconseguir. L'escena de la música en valencià és precisament un exemple que alimenta aquestes esperances. Però també la tenacitat dels qui han fet possible aquesta realitat i tantes altres. El meu amic Xavi Ginés sempre em diu que ja n'hi ha prou de lamentar-se, que també som un país de victòries. Precisament en el seu llibre 'Comunicant la revolta' —cal llegir-lo per entendre la resistència comunicativa al País Valencià—, s'hi reflecteixen algunes d'aquestes victòries que s'aconseguiren mitjançant una xarxa cívica que es va teixir a principi dels noranta, quan confluïren els efectes de la globalització, l'inici de l'era digital i l'arribada del PP al País Valencià. En aquesta xarxa hi havia —i hi ha— des de col·lectius veterans en defensa del territori fins a l'ample ventall de 'Salvems' i 'Vius'. Des d'un entramat de casals i centres socials fins a mitjans de comunicació alternatius. Des d'entitats en defensa dels drets socials i laborals fins a les que treballen per la llengua i la cultura. Com el Tempir mateix, una de les vint-i-sis associacions que integren la Federació Escola Valenciana i que han resultat fonamentals a l'hora de dinamitzar l'àmbit comarcal. En resum, una xarxa més àmplia d'allò que sóc capaç de descriure i que, armada d'una filosofia inclusiva i la defensa de la cultura pròpia com a eix transversal però no excloent, ha contrarestat —i en molts casos suplert— les polítiques institucionals hostils.

Com sabeu, gran part d'aquestes lluites quotidianes han estat invisibles, aquests darrers anys. A fora del País Valencià, però també a dins. Però que hagen estat invisibles no vol dir que no hagen estat valuoses. Ben al contrari, són imprescindibles per a entendre l'altre país que avui ja despunta. També ens ha deixat una mena d'escola de formació per a aprendre a construir alternatives amb els propis mitjans i en situacions ben precàries. Un aprenentatge que és exportable i que hauria de trencar aquella imatge del germanet pobre que es té dels valencians. Ara, en el context d'emergència social, nacional i democràtica en què ens trobem, continuem enfrontant-nos a desafiaments bàsics com ara descriminalitzar el nostre discurs i vertebrar el territori. Perquè —hi insistisc— és increïble com vivim d'esquena entre nosaltres. Una desconnexió —i desconeixença mútua— que afecta la nostra capacitat de comunicació, reacció i mobilització conjunta. Així i tot, la xarxa descrita demostra que hi ha molta, però que molta gent a tot el país disposada a sacrificar part del seu temps a continuar construint-lo. I aquesta, com vam dir la setmana passada, ja és en si mateixa una altra petita victòria. Per això dissabte a Elx em vingueren ganes d'oferir el premi a la gent que tenia al davant. I a tants de vosaltres que porteu als ulls llàgrimes de lluita i de futur.

xavisarria@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els aprenentatges que hem adquirit amb els anys al País Valencià són exportables i haurien de trencar aquella imatge del germanet pobre que tant mal fa.

En el context d'emergència social, nacional i democràtica en què ens trobem, continuem enfrontant-nos a desafiaments bàsics, com ara descriminalitzar el nostre discurs i vertebrar el territori. Perquè —hi insistisc— és increïble com vivim d'esquena entre nosaltres. Una desconnexió i una desconeixença que afecta la nostra capacitat de comunicació, reacció i mobilització conjunta.