Opinió

 

<15/88>

Andreu Barnils

09.02.2014

Torna, Pepe, torna

Aquest és un resum de La Vanguardia d'aquests darrers dies. Ha estat una setmana per a emmarcar.


Dimarts 4 de febrer. La Vanguardia presenta el nou equip directiu. Són els homes escollits pel nou director, Màrius Carol. Ací els teniu en formació. Entre les novetats, Albert Gimeno. Fins fa quatre dies, gener del 2014, Albert Gimeno treballava a les ordres del PP, al Ministeri de l'Interior espanyol, departament de Premsa. Gimeno va entrar a La Vanguardia l'any 1993, però del 2012 al gener del 2014 va treballar per al ministre Jorge Fernández Díaz. Així doncs, durant un parell d'anys, La Vanguardia tenia un ex-treballador a les entranyes del Ministeri d'Interior. Ara, en canvi, i ja en plena època de Màrius Carol, passa a l'inrevés: és el Ministeri de l'Interior que té un ex-treballador a les entranyes de La Vanguardia. En aquest joc de tres bandes, molta sort a tothom. Sobretot.


Dijous 6 de febrer. La Vanguardia publica a la seva pàgina web una reunió entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy a la Moncloa. Minuts després, premsa de la Generalitat anuncia que el president Artur Mas es troba sol al despatx de Barcelona. Twitter, durant hores, va mofar-se de la pífia. Alguns van dir que La Vanguardia tenia tantes ganes de diàleg que s'inventa reunions. Alguns altres, que no tenia res a veure amb La Vanguardia. Que era el govern, que filtrava una notícia per veure qui era l'espieta. Una maniobra per a saber per on es filtra informació. Vés a saber. Sigui com sigui, La Vanguardia va fer marxa enrere. Va despenjar la notícia. Jo diria que aquest error no hauria passat amb Pepe Antich de director.


Divendres 7 de febrer. La Vanguardia amaga les xifres d'una enquesta sobre la independència. L'enquesta, encarregada pel Grup Godó va ser anunciada al programa de televisió '8 al dia', que presenta Josep Cuní. Doncs resulta que el Grup Godó no dóna els resultats finals del sí-sí. L'abstenció, tampoc no s'ensenya. Increïble, però cert. La notícia que en va fer La Vanguardia és una notícia increïble de llegir. Vinga dades (fins i tot separades per sexe!) però el sí-sí i l'abstenció no apareixen enlloc (llegiu-la ací els subscriptors, i ací els no subscriptors). Un autèntic festival. I encara sort de Pilar Rahola, que al programa '8 al dia', en directe, va pressionar magníficament bé Josep Cuní perquè donés les xifres de l'abstenció. A Cuní, quan les deia, semblava que li arrenquessin un queixal: un 10,8% d'abstenció (minut 12.20 del vídeo). Només aleshores, amb totes les dades a la mà, es podia saber el tant per cent de sí-sí final.


Dissabte 8 de febrer: Llegiu aquest article del politòleg David Sempere, titulat 'El sí-sí puja fins al 52%'. És un article demolidor sobre la jugada bruta d'aquest divendres i les dades que amaga. Jo, un altre cop, crec sincerament que una cosa com aquesta no hauria passat amb Pepe Antich de director. Amagar les dades? No, gràcies. Això és un diari seriós. Màrius Carol, en canvi, va tirar pel dret i les va amagar. Va haver de ser Pilar Rahola, un altre cop, que els ho va haver de dir en directe per la televisió. Fluixet, allà al fons, però els ho va dir: 'Això és trampa' (minut 12.55 del vídeo). Ho és. 'Chapeau' per ella per haver-ho dit.


En una sola setmana he vist com La Vanguardia manipulava barroerament les dades per a no acceptar que el sí-sí guanyaria el referèndum, informava de reunions que no existien i anunciava que ex-treballadors del Ministeri d'Interior espanyol ara treballarien dins la direcció de La Vanguardia. És, potser, massa per a mi. No hauria dit mai que fos capaç de dir-ho, però aquí ho deixo escrit: torna, Pepe, torna. L'enyorem molt, Pepe Antich. Tot això, amb tu, no passava. O no passava tant. 

Editorial