Opinió

 

<15/88>

Xavier Montanyà

22.11.2013

Shell, la gran mentida

Comprovat. La petroliera Shell menteix. Ha manipulat sistemàticament les informacions sobre vessaments de petroli al delta del Níger. Els informes que ha elaborat sobre les causes dels centenars de vessaments que hi ha cada any a la zona són 'molt subjectius, enganyosos i totalment falsos'. Ho diu Accufacts, un expert independent nord-americà, que ha estudiat els accidents i els documents sobre el terreny. L'estudi, 'Bad Information. Oil spill investigations in the Niger Delta', l'acaba de publicar Amnistia Internacional i el Centre d'Estudis pel Medi, els Drets Humans i el Desenvolupament (CEHRD), un dels grups més rigorosos de Port Harcourt a l'hora de denunciar la devastació petroliera.


De cinquanta anys ençà, el nombre de vessaments de petroli que es fan anualment al delta del Niger equivalen a un Exxon Valdez. Totes les companyies operen seguint el patró de Shell, que és la principal en volum d'activitat. Però també hi ha la francesa Total i la italiana Agip que, en cinc anys, hi ha doblat el nombre de vessaments. La devastació ambiental i per a la salut humana és terrible. Els accidents poden ser deguts a causes diverses: corrosió, deficiència de manteniment, fallida de l'equip, sabotatge i robatori. Els informes de les petrolieres tenen un pes decisiu en els oficials, i han tingut tirada, per sistema, a considerar el sabotatge i el robatori com les causes majoritàries. Esquiven la responsabilitat pròpia i eviten de pagar indemnitzacions i fer reparacions i neteja en profunditat. Carreguen la culpa a les víctimes i se'n renten les mans. S'estalvien milers de milions, deixen malmetre encara més la zona, i alimenten la sospita sobre tota la població, ja molt castigada per la violència dels grups armats i la repressió de la policia.


Accufacts ha avaluat una colla accidents sobre el terreny, i n'ha acarat els resultats amb els dels informes de les companyies i els oficials, generalment idèntics. Per què? Les agències estatals no tenen recursos i depenen de les petrolieres i els seus tècnics. A més, les multinacionals operen a mitges amb l'estat, els interessos privats i públics coincideixen. La mentida els convé, tant als uns com als altres. Els beneficis que produeix, també. Doncs bé, ara es comprova que, en alguns casos es dictamina 'sabotatge' per error, però en molts altres casos –atenció– hi ha poques dades o cap per afirmar-ho. Accufacts conclou: 'Molts informes oficials eren incomplets i alguns altres semblen servir uns altres propòsits, més basats en la política que no en la ciència forense sobre oleoductes.'


A Bodo, Ogoniland, hi va haver dos vessaments molt importants l'any 2008. Vaig tenir l'oportunitat de visitar la comunitat, fer-hi fotos i parlar amb els afectats. La marea negra els encerclava, la flora i la fauna aquàtica havia estat arrasada, tot feia pudor de petroli i misèria. Estaven desesperats i molt enrabiats. La policia els havia amenaçats violentament. Algun líder havia estat temptat de canviar la versió dels fets. 'Juguen amb la nostra por –em deien–. Si vosaltres ho expliqueu, no us poden fer gran cosa. Però nosaltres, per a ells, valem tan poc com un cocodril del pantà. Ens ho han demostrat. Qualsevol dia ens poden trobar morts en els manglars.' Em van explicar, també, que quan va haver-hi els vessaments la Shell havia aplicat l'estratègia habitual: al·legar sabotatge i no aturar-los d'immediat, ni netejar la zona, cosa que va fer augmentar la magnitud del desastre. La fuita va durar setmanes i mai no s'hi ha fet una neteja adequada. La Shell va oferir cinquanta sacs d'arròs, mongetes, sucre i tomàquets com a indemnització. Humiliant. I més, si tenim en compte que, entre el juliol i el setembre del 2011, va presentar un balanç de beneficis de 7.200 milions de dòlars.


De què es planyen quan els grups armats els dinamiten les instal·lacions?


Shell no únicament menteix sobre la causa, sinó també sobre el volum del vessament i el mal causat. Segons Accufacts, que ara ha fet a Bodo un peritatge sobre el terreny i ha estudiat els vídeos dels vessaments, Shell va declarar una fuita de 1.650 barrils de petroli. En realitat va ser, pel cap baix, seixanta vegades superior. Més enllà de la befa dels cinquanta sacs d'arròs, quants milions d'indemnització hauria de pagar Shell a Bodo pels mals causats en tants anys?


El delta del Níger és l'únic lloc del món on les petrolieres reconeixen el mal causat en massa per l'extracció, però diuen que no és culpa seva, sinó dels habitants de la regió. Allà fan, impunement, tot allò que no els fóra permès de fer enlloc del món. Són fiscals o acusadors, en comptes d'estar asseguts al banc dels acusats. Aquest informe els posa en evidència, novament. Menteixen i han mentit durant molts anys. La lluita del delta del Níger continua.


PS: Amb la sentència del Prestige ('No hi ha culpables') la justícia espanyola se situa molt per sota de la nigeriana. Prestige, franquisme, doctrina Parot, Noos, corrupció... la justícia espanyola és un frau.

Editorial