Opinió

 

<15/88>

Marta Rojals

30.01.2012

La imaginació té poder

Acció: a la Ciutat dels Cent Mil Desocupats, d’un dia per altre, apugen la targeta de transport T-10 un 12 per cent. Reacció: tres grups de jóvens ciutadans s’empesquen sengles maneres de passar comptes amb aital provocació. Repassem-les cronològicament:

1. Model ‘Qatar Foundation’: consisteix a estampar el nom d’un patrocinador sobre la impol·luta superfície de la targeta, amb l’objectiu d’oferir descomptes sobre el preu final. Observacions: atès l’èxit aclaparador de la iniciativa, els vells jerarques del transport van convocar els nois a una reunió ‘de felicitació’. Des d’aleshores la web està tancada fins a nou avís. Excusa oficial de les altes instàncies: ‘Els nanos no tenien llicència per a descomptar’, que és una manera fina de dir: ‘Per què cony no se’ns va acudir a nosaltres?’ Grau de legalitat: en tràmit.

2. Model ‘Avui per a mi, demà per a tu’: consisteix a deixar en un lloc visible les targetes acabades d'esgotar perquè un altre usuari pugui aprofitar-ne el transbord. El sistema també permet de duplicar la vida útil d’una targeta intercanviant-la entre usuaris amb rutines coincidents en l’espai, i correlatives en el temps. Observacions: aquesta segona opció pot requerir coneixements de física quàntica. Grau de legalitat: absolut.

3. Model ‘Feta la llei, feta la trampa’: es una associació de 'coladors' que ofereix cobertura al soci que enganxin sense bitllet. Requisits: l’enxampat haurà d’al·legar que ha perdut el títol i/o la memòria. Pas següent: l’associació li reemborsarà la multa, i propiciarà la miraculosa aparició del bitllet ‘perdut’ perquè pugui tramitar la reclamació corresponent. El truc es basa en un avís per Twitter o aplicació mòbil als socis que campin per la zona perquè puguin ‘trobar’ el bitllet al desmemoriat. Grau de legalitat: picaresc.

Ja ho veuen: un problema que plou des de dalt, tres solucions que creixen des de baix. Cadascuna amb uns valors determinats que connecten amb la parròquia potencial: des de la més conservadora fins a la més ‘destroyer’, passant per la més generosa amb el proïsme. Però, amb independència de l’ideari implícit, totes tres solucions parteixen d’un valor fonamental: la imaginació en favor del bé comú. Que és justament allò que manca a qui ha causat el problema.

Editorial