Opinió

 

<12/88>

Bel Zaballa

13.05.2015

Cap on para això del territori?

—Bon dia. Dispensi, que em sabria dir cap on para el territori?
—Sí, miri, pugi fins a agafar la Diagonal, tombi i continuï tot recte fins al peatge de Martorell. Només caldrà que es grati la butxaca i ja ho tindrà. A partir d'allà, ja serà cosa seva quants quilòmetres vulgui endinsar-se pel territori.
—Que és gaire gran?
—No li ho sabria dir amb exactitud, jo no he passat mai de l'Espluga de Francolí. Però amb tantes coses com sento dir al telenotícies que hi fan i la quantitat de gent que diu que hi ha, em penso que ho deu ser força. De fet, em sona que hi caben gairebé quaranta comarques. Vaja, tot el que seria més enllà de Barcelona i la rodalia i fins que deixi de sentir parlar català, m'entén?
—Entesos. Molt agraïda.
—A disposar. Bon dia.


Ah, el territori! O més ben dit, 'el territori', amb un parell de cometes ben marcades. I pesades. Tant de dir que hem de fer servir el català que es parla al carrer i ens omplim la boca de paraules postisses que no volen dir res o, ai las, que volen dir massa. Que si 'el territori' per ací i 'el territori' per allà, que si farem desconnexions pel territori, que si el partit Z és molt estès pel territori, que si els XY faran actes per tot el territori i que si s'ha d'escoltar més la veu del territori. Sospito que la campanya ha fet aflorar-lo encara més, aquest 'territori'. I alguns n'hem quedat com si ens haguéssim cruspit quatre o cinc fartons seguits.


Per a molts, tot allò que no és Barcelona és 'el territori'. Vindria a ser la versió moderna i excessivament de moda d'aquelles 'comarques', també entre cometes, que es van estendre durant força temps i que pràcticament havíem aconseguit desterrar, conscients del centralisme que connotava parlar de 'comarques' per referir-se, ves per on, a les comarques llevat del Barcelonès i el seu cinturó. Doncs no sé si hem avançat gaire, no.


Ens posem les mans al cap quan sentim a parlar de 'Madrid y provincias', però fem passar 'el territori' per llebre. I no tan sols això, sinó que cada vegada són més els qui l'han interioritzat i el deixen anar ara i adés per referir-se a... què? Al país que queda fora dels marges de l'àrea metropolitana barcelonina (AMB)? I això no és tan centralista com les 'provincias' de Madrid? Aleshores per què no ens provoca la mateixa urticària? Perquè és un centralisme més nostrat, potser? Veiem la palla centralista dels altres i no veiem la nostra biga.


Potser hauríem de deixar de parlar de Barcelona, per una banda, i de tot allò que no és Barcelona, per una altra, i pensar i parlar del país com un tot, que és el que és. Ja ho sé, que no és tan fàcil. Justament, parlant sobre aquesta qüestió, un amic em recordava que la distància i la diferència entre Barcelona i la resta del país és secular. I si a Barcelona n'hi ha que s'escandalitzen per l'accent que tenen molts catalans de fora de l'AMB quan parlen en castellà, a cent quilòmetres encara hi ha qui parla de can Fanga i de camacus. En alguns aspectes, em deia aquest amic, hi ha dos mons d'esquena: més deures per quan tinguem l'estat. Però hi ha deures que ja es poden anar fent, i un és eliminar de l'imaginari la separació entre aquests dos mons. En això, el llenguatge és fonamental. I per variar i de retruc, mitjans i representants polítics, també.


Per això no entenc per què, quan parlem del país, no fem servir la paraula país, en comptes d'aquesta mena d'eufemisme-tic-centralista que és 'territori'. Sembla que faci por. Més encara quan recorrem a 'territori' per englobar-ho tot, Barcelona inclosa, que això també passa: si no especifiquem, senyal que ens referim a l'AMB, i si volem anar més enllà i afegir a l'AMB tot el país, hi posem un 'territori' i a córrer. No seria més sensat, lògic, igualitari i natural dir que farem desconnexions per tot el país, que el partit Z és molt estès per tot el país, que els XY faran actes per tot el país i que s'ha d'escoltar més la gent del país? Doncs escoltem-la, a veure què en pensa, d'això del 'territori'.

Editorial