Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Marta Rojals
03.03.2015
Iniciativa com a metàfora
Ha estat bonic mentre ha durat. Els ecologistes 'indepes' ens hem quedat sense una representació que, en el cas que ens (pre)ocupa, ja feia massa temps que trontollava. Em refereixo a ICV-EUiA. Des del dolor, servidora obre els ulls i se n'adona: en realitat, el paper d'ICV era clar i concret: ser els indecisos del procés.
L'Herrera no ens mentia ahir en l'entrevista de la Terribas: el seu grup ha estat coherent durant tot aquest temps. Han marcat la tendència de la indecisió des del principi fins al final, i com que el gruix indecís és el més cobejat pels secessionistes, això ens feia cobejar també el parer d'Herrera i Camats. N'estàvem pendents tothora, els renyàvem si no eren explícits, els tractàvem de puta-ramonetistes, els crucificàvem amb cada ambigüitat, com a 'durans' d'esquerres. Tot plegat perquè els crèiem 'nostres', i veure'ls jugar tan a prop de la ratlla se'ns feia un patiment. Però amb quin dret els escarníem? Només eren coherents en la seua indecisió.
Com a molts indecisos, a ICV els vam agradar mentre ho fèiem bé. Quan l'independentisme era 'on fire', es van apuntar a la data i la pregunta, van sortir a la foto, i els 'indepes' els volíem tant que els vam deixar colar-nos l'unicorn de la tercera via. Del 'dret-de-decidir-team', perquè t'ho figuris, l'Herrera va ser qui va fer el discurs més llarg. L'ambient era com del barcelonisme de Guardiola: quan es guanyava amb joc bonic i es guanyava bé, tothom era del Barça i s'apuntava a la rua de les copes amb els xiquets. De la mateixa manera, molts indecisos també van decantar-se per l'equip de la il·lusió, el bo, el guanyador, i van agafar-se les mans a la Via i van dibuixar la V amb samarretes de colors. Era natural, era lògic, era coherent.
Quan el nou 9-N va portar l'independentisme a fer marrada, els 'indepes' ens vam acollonir: tornarem a lluitar?, tornarem a sofrir?, tornarem a vèncer? Davant la incertesa, Iniciativa va fer com hauria fet qualsevol indecís a qui deixessin emetre dos vots: Camats va votar sí-sí i Herrera sí-no, cosa que es podrien haver repartit a cara o creu, perquè no es tractava de vots ideològics, sinó representatius: l'una representava els ecosocialistes 'indepes', i l'altre als ecosocialistes unicornistes. Si Camats fos 'indepe' de debò, encara ho seria. Però d'això ja en parlarem al final.
I què passa ara? Com el tenim, el termòmetre de l'indecís? Sabem que l'equip ha jugat malament, ha perdut punts a casa i la lliga no la té guanyada ni de bon tros. El joc d'interessos entre CiU i ERC ha acabat allunyant les eleccions més enllà de les dates favorables i, ai, las!, ens ha passat davant el mundial, on juga la selecció espanyola. Allà on diuen que tot comença, allà sí que podrem marcar gols. La samarreta que fa un any portàvem posada, de cop ens molesta perquè hi diu 'Qatar' —no a tot a Convergència; ERC bescanvia retallades per independència. Si abans era sí, ara és no, si ahir era sí-però-no, avui és tampoc. Per tant, miro els moviments d'ICV i m'atreveixo a fer-ne un diagnòstic: el penell de l'indecís ha tornat a girar amb l'aire 'nou' de l'autonomisme i la ventada de Podem. Girar i girar, per tornar a començar. El mareig espiral: l'adversari ja no és l'estat, és Mas. Volem una Catalunya lliure i unicorniana dins una Espanya unicornial. Com dèiem al principi, ha estat bonic mentre ha durat.
Amb la primavera a tocar, els ecologistes 'indepes' mirem des de la finestra com els d'ICV-EUiA se'n van, adéu-adéu, agafats d'una altra mà. Han triat que els seus vots se'ls sumin els prohibicionistes, és la seua decisió i ho hem d'acceptar. Mentrestant, el indepes hem de tornar a fer la nostra, tornar a fer-ho bonic i tornar a fer-ho bé. Com diu el 'meme' romàntic: 'Si estimes ICV-EUiA, deixa-la lliure: si torna a l'independentisme, és que és sobiranista, i si no hi torna, és que no ho ha estat mai.' Deixem-los anar, doncs, si és la seua voluntat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015