El dimoni dins jo

'Avui se és presentat una altra esperitada, quan jo he arribat ja hi era, mes estava tranquila – Sentint tocar les sis jo he dit Diguem l'ave Maria? No la vull dir, ha respost lo maligne, en ella. Li han ofert peres i se les ha menjades totes dues plegades mossegant ara una ara l'altra, amb una gola espantosa. S'ha posat a blasfemar horriblement i a córrer a genollons. Assenyalant-me a mi ha dit no el cregau a aqueix és un embustero. Obligada a estar en la Oració s'ha posat a roncar com un porc i a fer ganyotes horribles. La llarga, o millor, son m. ha arrencat a fugir, de por d'haver de fer revelacions sobre la nova, que no era nova, mes feia quatre mesos que no anava a la Oració (...) Diu que la Verge l'ha fet venir perquè jo prengués llum, mes en conseqüència d'haver-lo cridat M.J, fa quatre mesos.

(...)

'Parla d'una monja del C. De Basea que s'ha esperitat, havent sigut portada a la bogeria sens que ningú es recordàs de fer-li misericòrdia amb la oració. Diu que en los convents de vegades s'apoderen d'alguna, sovint la més bona. Les altres comenten la vida i diuen s'afectava massa en la oració. Feia els dejunis molt rigorosos: no se sabia distreure de pensar amb Déu. Tot vol mida &.&. Després donen la culpa als nirvis, a la flaquesa de cap i a la monja millor del convent ja no la tracten com a germana.- S'afluixa la austeritat i la revolució i després lo d. s'apoderen de la casa'

Acabeu de llegir la pàgina 66 del llibre 'Dimonis' Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa de la Oració. Heu llegit un dels apunts que el poeta Verdaguer va escriure sobre els exorcismes que va presenciar i practicar 'en algun lloc de Sants', a Barcelona, i després al carrer Mirallers, número 7, quart pis, porta segona, la Casa de la Oració. Som a finals del segle XIX i sabem que l'home que va introduir Verdaguer en aquests exorcismes era el capellà Joaquim Pinyol, de Tortosa. I gràcies a Enric Casasses, altre cop Enric Casasses, sabem que en el text que heu llegit, 'la llarga' es refereix a una altra de les dones que rebien exorcismes (aquí la majoria de les persones posseïdes són dones, perdudes en lo front del cel, espigues en temps de sega); també ens informa que la paraula 'bogeria' vol dir manicomi; que 'M.J' és el mossèn Joaquim Pinyol i que 'd', vol dir dimoni. Perquè és el poeta Enric Casasses qui en aquest llibre comenta els apunts sobre exorcismes que Verdaguer va escriure de 1890 a 1892, dels 45 als 47 anys.

Com sempre, és un Casasses amb una prosa que enamora per les connexions inesperades que fa, i per exemple, sobre els paràgrafs de la pàgina 66 diu que 'són un seguit de frases que es van intensificant i accelerant i embolicant fins al clímax de 'la nova, que no era nova' (que gairebé fa pensar ens els monòlegs de Capri que escrivia Vila Casas)'. O aquest altra idea de la pàgina 24: 'Els Apunts no són llibretes. Són camps de batalla'. Suma-li unes primeres pàgines precioses sobre la Barcelona on passen aquests exorcismes, plena de 'magos' (esperitistes), rics i revolucionaris i ja ho tindríem: 'Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa de la Oració', és un llibre que recomano vivament a tots els enamorats, com jo, de la saviesa sanadora d'Enric Casasses, de la llengua que allibera 'nirvis' en boca de dones posseïdes pel diable a finals de s.XIX transcrita per Jacint Verdaguer ('una mena de barceloní demoníac que aleshores es parla') i als partidaris de regals de Reis que fugin de les corbates del diable i els perfums embruixadors.

Per tota la resta, mastercard.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

S'ha publicat el llibre 'Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa de la Oració'