Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Marta Rojals
20.05.2014
Twitter no és cap barra de bar
Diumenge al vespre, quan els usuaris de Twitter ja no hem de fingir una vida apassionant, la xarxa social bull a tot gas. El tema d'abans-d'ahir, ja ho sabeu, era l'Eurolliga que havia guanyat el Maccabi i els madridistes a qui la derrota havia despertat un instint genocida irrefrenable. Res, allò que passa: que el teu equip perd i, si fos per tu, recuperaries els camps d'extermini perquè el rival sàpiga qui mana fora del terreny de joc.
Doncs diumenge era un d'aquells dies per a fregar-te els ulls. Des del perfil 'Israel a Catalunya' demanaven pantallades de piulets i piuladors feixistes per denunciar-los al fiscal general de l'estat, i els qui hi volíem col·laborar no sabíem per on començar. Servidora va triar a l'atzar una noieta amb cara d'àngel i cabellera Pantene que s'expressava sense nom identificable: 'Los judíos picados. Esto con Hitler no pasaba.' Ni tan sols va tenir la imaginació de reformular allò que ja havien piulat uns altres nazis més ocurrents.
Em demano si el grau de xenofòbia que tolera Espanya a les xarxes --'putos judíos', 'putos catalufos', 'Mas, cámara de gas'-- seria un cas únic al món o si m'equivoco de gaire. El perfil @apuntem, per exemple, nascut per a registrar l'odi quotidià contra els catalans, té cap equivalent en cultures de fora? El fet que existeixi i sigui tan profusament nodrit no és un símptoma del mal que ningú no vol afrontar?
La conseqüència immediata és l'acceptació d'una normalitat inacceptable. Arriba un dia que, per fatiga, per impotència, per costum, quan llegeixes l'enèsim piulador que desitja l'execució dels catalans amb armes de foc, armes blanques, armes químiques, ja no et queda energia ni per a ofendre't: bah, la mateixa cançó de sempre; bah, com aquest n'he llegits mil. El nostre mesellisme esdevé la seua primera impunitat. I, com diuen els tertulians indulgents, Twitter ja se sap, l'espontaneïtat, la barra de bar, l'escalfada, l'anonimat, els idiotes amb megàfon que són a tot arreu.
Doncs no. Twitter no és cap barra de bar, tret que als bars hom hi vagi a discutir amb un altaveu i un passamuntanyes si cal. Allò que és delicte fora de la xarxa també ho és a dins, avisen els qui s'hi dediquen. Tots els ordinadors deixen rastre. Una IP és una prova. Una captura de pantalla és un document. Un usuari anònim no ha de ser forçosament un 'hacker' de tres parells. Si ara m'obro un compte a nom de la Monyos i em dedico a emprenyar el ministre Fernández Díaz, demà tindré trenta policies armats tombant-me la porta de casa abans d'esmorzar. Juga-t'hi un pèsol.
Doncs tornant a la piuladora dels cabells llargs i la cara angelical: a l'hora del delicte tenia 2.160 seguidors. Parlo en passat perquè avui, per la raó que sigui, el seu perfil ja no existeix. Demà podrà obrir un altre compte, evidentment, però haurà de tornar a guanyar-se la clientela. I, com ella, tots els xenòfobs que la xarxa hagi deixat de tolerar. A casa seua, a l'institut, a la comunió del seu cosí, continuarà proclamant les mateixes coses, però aquí hi ha la diferència entre Twitter i el bar: la petita feixista feina rai tindrà a trobar un local on puguin escoltar-la 2.160 parroquians.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015