De Madí a Cuní

Increïble, la retirada de David Madí. Això, no ens ho pot fer. És fer un lleig a Catalunya i als catalans. Tan increïble és que es retiri, com que se’n vagi a l’empresa privada. Tret que sigui una empresa privada que mani i decideixi més que no pas el govern. En fi, tanta discreció, m’escamna. El temps resoldrà la incògnita. El temps ens dirà a quin destinació ha estat cridat després d’haver guiat amb mà ferma el timó convergent en aquesta travessia dramàtica, en què han estat momentàniament fóra del Palau de la Generalitat i, encara no sabem fins a quin punt, dins o fóra del Palau de la Música.

No ho sabem, ni ho sabrem, ni cal. És evident que és una conspiració, però en aquest cas, no ha estat muntada pel jutge Garzón, que amb Pretòria ja en va tenir prou, sinó per Joan Llinares, l’impecable gestor que ha dirigit el Palau de la Música, en aquests temps tan moguts. Llinares declarava fa uns quants dies a 'El País': 'M’ha impressionat la doble mesura i el cinisme. Veure que el Palau els importava un rave. Mentre les coses derivades del Palau afectaven una determinada formació política, com en el cas de l’hotel, en què la fiscalia imputà càrrecs municipals de l’administració del PSC per possible tràfic d’influències en la gestió de les modificacions urbanístiques, tots van aplaudir el bon funcionament de la justícia, però quan aquesta mateixa fiscalia i els mateixos perits judicials van assenyalar càrrecs de Convergència Democràtica (CDC) i empreses vinculades, com a presumptes receptors d'una part de les transferències irregulars, llavors van saltar tots els fusibles i a partir d’aquest moment ja no és la justícia que actua, sinó que es denuncia una conspiració per a perjudicar el partit que, sens dubte, havia de guanyar les eleccions.'

Probablement, la conspiració, a més de Llinares, inclou 'El País', i a mi mateix, per llegir-los i reproduir-los. Allò que sí que és innegable és que la gent es demana: per què Millet i Montull no són a la presó? I ningú no sap què respondre. Arribarà la justícia un dia al fons d’aquest afer? No ho sabem, ni ho sabrem, ni cal. A ells, tampoc no els importa gaire, segons que sembla. Fèlix Millet, per exemple, no llegeix els diaris per estalviar-se les barbaritats que arriben a dir d'ell, pobre. O per estalviar-se la que han dit recentment sobre la seva substituta al davant de l’Orfeó, Mariona Carulla, la família de la qual és investigada per presumpte frau fiscal. Una altra conspiració, aquesta seguríssima, perquè l’origen de la sospita ve, ni més ni menys, de Garzón i de les seves investigacions al despatx d’advocats Petrus. En fi, deixem-ho estar, que ve Nadal, i gràcies a l’estat d’alarma estarem tranquils i ens podrem anar preparant per assumir amb serietat i compromís totes les retallades socials que ens tenen preparades els nostres representants d’aquí i d’allà. Gràcies.

No em queda humor ni per a elogiar el gran timoner, l’imprescindible Madí, com fan tants amb dedicació absoluta. Ni cal. Ja fa anys que cometo falta. Sóc un cas perdut. Els elogis també són subvencionats? O potser esperen ésser degudament recompensats quan Madí arribi a la nova destinació?... Prou, vols parar ja, botifler de merda, traïdor, espanyol! Com sigui, deia, que no em queda humor, permeteu-me que em sumi entusiàsticament a la proposta nadalenca d’un amic. Ben pensat, si se'n va en Madí, per què no ho fa també en Cuní? Ni que sigui per prendre’s un discretet any sabàtic. Ell i el seu estol de col·laboradors. Us deixo amb la proposta del professor de la UAB, Joan M. Minguet, que subscric al cent per cent. És una bona carta als reis, enmig del marasme convergent que acabarà ofegant-nos. Per sempre més. Ara sí. Aneu votant, aneu votant... i amb alegria.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet