Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Vicent Partal
25.11.2008
La por d'elles
Comence a repassar la llista de dones mortes a mans del marit, del company, de l'amant o d'algun home circumstancial. Prove de fer-ne una llista més o menys exacta. Ací una senyora de quaranta-cinc anys ofegada a Castelló pel seu home, allà un cadàver aparegut a Sant Just, partit en dos trossos. Més enllà un xicot d'Alcoi que estrangula la xica i es lliura a la policia. I encara una dona de Badalona, cremada viva pel marit. Són rastres d'odi personal, però també d'alguna cosa més. D'alguna cosa que ens afecta a tots.
Arribe al capdamunt de la llista, la més pròxima que trobe, d'aquest mateix mes de novembre, i veig que no té nom. Res. Únicament se sap que era una dona i que l'assassí havia estat el seu company. No aconseguesc de saber-ne res més i reste capficat. Dones sense nom, mortes amb una regularitat astoradora. La impecable Carme-Laura Gil ho relata.
De fet un sol de cadàver ja seria excessiu, però la desfilada de la mort per davant nostre va molt més enllà de les unitats aritmètiques i és tenebrosa. L'Organització Mundial de la Salut diu que la violència masclista, en diu sexista, és la principal causa de mort de les dones de quinze anys a quaranta-quatre en tot el món. Als Països Catalans hi hagué trenta-dues dones mortes el 2004, vint-i-set el 2005, vint-i-tres el 2006 i vint-i-tres l'any passat.
Això és quasi una guerra, però una guerra que lliurem contra nosaltres mateixos. No hi ha exèrcits desplegats en països exòtics ni motivacions intel·lectuals denses. Hi ha els cops a les cases del costat i el dubte sobre si has d'entrar en la vida d'altri, hi ha aquella nit que em vaig encarar amb un home que pegava la seua dona al parc, però vaig haver d'arrencar a córrer impotent mentre ella abaixava els ulls, hi ha les mirades tristes i els crits episòdics que no hauríem d'haver fet mai. Però hi ha, sobretot, la por d'elles i la impotència de veure com les van matant d'una en una, a vegades fins i tot sense nom ni rostre per a poder-les honorar.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015