Opinió
-
Per un bulevard de merda
Xavi Sarrià
23.01.2015
-
L'assassinat de Montesquieu
Pere Cardús
22.01.2015
-
Què dura un minut, a la ciutat morta
Marta Rojals
20.01.2015
-
Marine Le Pen, presidenta de la República
Joan-Lluís Lluís
19.01.2015
-
El plaer de no pagar
Andreu Barnils
18.01.2015
-
Animar Catar
Xavi Sarrià
16.01.2015
-
27-S: les coses tal com són
Pere Cardús
15.01.2015
-
No ens feu fer el ridícul mai més
Marta Rojals
13.01.2015
-
Inútil
Andreu Barnils
11.01.2015
-
Les quatre opcions del president Mas
Pere Cardús
08.01.2015
-
El meu amic Charlie
Joan-Lluís Lluís
08.01.2015
-
Quan la casta finançarà Podem
Joan-Lluís Lluís
05.01.2015
-
Visca els Tres Reis de l'Occident
Andreu Barnils
04.01.2015
Vicent Partal
04.07.2007
Nou morts o set
La primera notícia dels morts de l'atemptat del Iemen, la vaig sentir mentre anava amb un taxi que tenia sintonitzada una emissora de ràdio. Ja deia que podia haver-hi morts 'espanyols' i la fi de la connexió amb la corresponsal va acabar amb una frase que venia a dir, més o menys: 'esperem que no es confirme la mala notícia i que els morts no siguen espanyols'. Vaig quedar confús, però vaig creure que un mal dia el pot tenir tothom i que la companya periodista no havia volgut dir allò que s'entenia: que si els morts no eren espanyols, la notícia no seria dolenta. Però ahir vaig quedar molt sorprès en veient que els diaris en paper repetien una vegada i una altra que la xifra era de set morts. Però n'hi hagué nou, de morts. Els dos iemenites assassinats eren bandejats del titular gros i de la informació en un gest potser comprensible però alhora discutible.
Que la majoria dels mitjans hagen prioritzat la xifra dels turistes 'espanyols' morts es pot entendre per la voluntat d'aproximar el fet al lector propi, però inclou, incorpora, un menysteniment dels dos morts que no són espanyols, menysteniment potser involuntari, però que no és adequat. Val a dir que a VilaWeb també ens vam equivocar en alguna de les diverses notícies publicades aquests dies titulant pels turistes, si bé és cert que la referència als iemenites morts sempre estava immediata en el primer bloc de text alguna vegada no ho estava en els titulars. (I dit siga entre parèntesi: si nosaltres haguérem titulat 'Quatre morts catalans en un atemptat al Iemen', ens haurien dit immediatament que el titular era excessivament restrictiu, i amb raó.)
Cal dir que, vistos des del món àrab, els titulars dels diaris espanyols d'ahir són estranys, i la cosa perillosa és que hi ha qui en treu profit, d'això. En alguns blocs i diaris àrabs ahir es deien coses molt gruixudes sobre la poca repercussió del fet que, en l'atemptat, també havien mort dos iemenites. Coses sens dubte excessives, però tan comprensibles com els titulars fàcils d'ací. Perquè alguns àrabs consideren que 'amagant' els dos morts iemenites sembla que els mitjans occidentals vulguen oferir la imatge que tots els àrabs van contra els occidentals, una imatge, és clar, sense morts àrabs pel jihadisme. És un argument que, si bé em sembla un pèl exagerat, també el trobe digne de ser tingut en compte, vist com s'ha complicat l'entesa i la circulació d'informació entre el nostre món i el món àrab. Em va cridar l'atenció, sobre això, el comentari d'un lector que afirmava que en uns altres casos semblants diaris francesos o anglesos no havien reaccionat igual, i no havien descomptat els morts àrabs. Dissortadament, no proporcionava enllaços per a comprovar aquesta asserció. Però sí que ahir els diaris anglesos i francesos parlaven amb unanimitat de nou morts i no de set, o matisaven a la portada 'set espanyols i dos iemenites'. En cap cas no deien 'set espanyols' i prou o 'set europeus' i prou.
Evidentment, el debat sobre aquesta qüestió és un simple matís en el dolor per l'atemptat i la solidaritat que cal expressar a les famílies de les víctimes. La cosa més important és la bomba, no els titulars, sens dubte. Però en el món confús i ple de recels en què vivim també crec que mostrar respecte als dos ciutadans àrabs que dilluns foren assassinats, ells també, per al-Qaida és correcte i, a més, pot ser útil.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015