Opinió

 

<96/169>

Vicent Partal

11.04.2012

Ara toca aïllar el PP

CiU ha volgut anar de bracet amb el PP. No tenia gaires opcions més, però ara no pot negar que hi ha anat ben lliurement. Però ahir CiU s'adonà que el PP era tòxic, que el seu pla era un desastre per al país i que ni tan sols salvaria l'economia espanyola. I la topada fou inevitable. Ara toca abandonar el PP a la seua sort, i a la seua gesticulació. Però CiU no ho pot fer tota sola.


Inequívocament es pogué veure ahir en la compareixença del portaveu i, sobretot en la sessió del parlament, en què Artur Mas fou clar. CiU ja ha vist que les intencions dels populars eren contràries a l'interès del país. Ho podia haver vist abans, però tant és, el cas és que ho ha vist. I per això maniobrà estenent la mà als socialistes i als republicans, que li varen respondre amb desgana, però sense tancar la porta. Potser ahir vam assistir al naixement d'una nova legislatura, sense el pacte de ferro entre CiU i PP, i en què poden passar coses greus. Greus perquè l'ofensiva del govern espanyol ho és, igual que el to fora de lloc d'Alicia Sánchez Camacho.


A Madrid han decidit de tirar pel dret i de desmuntar l'estat de les autonomies. Esperanza Aguirre potser es precipità, o potser volia provocar Rajoy, però la presidenta madrilenya digué allò que creu la majoria del PP: que cal desmuntar l'estat autonòmic i tornar al centralisme. I no són simples declaracions. Hi ha els fets, com la retallada acordada en un berenar de Pasqua que ara hauran de gestionar els governs autonòmics, sense ni haver tingut el dret de ser els primers d'assabentar-se'n.


Un atzucac institucional com el que ens espera a Catalunya no té més que dues eixides possibles. O noves eleccions perquè CiU es trobe sense aliat i no puga governar sola, o CiU i PSC i ERC –no sé si també ICV i Solidaritat– deixen de banda el passat i opten per una guerra oberta contra el PP –al capdavall, els convé a tots, estratègicament.


Ahir vaig observar que, d'això, en tenia més ganes CiU que no els altres partits. També és normal. CiU es troba atrapada i els altres compten que encara en poden traure un rèdit electoral. El mal és que no parlem a tres anys vista, sinó a tres mesos vista, qui sap si a tres setmanes. El PP no tindrà miraments ni escrúpols i cal demanar-se, doncs, si nosaltres, si els nostres partits, n'han de tenir ara tants. O si, altrament, no ha arribat l'hora d'articular un front institucional net i compacte, en què ningú no vulga aprofitar-se de la conjuntura ni mirar la cursa de reüll. CiU té la paraula i la responsabilitat principal, més que no cap altre, perquè és qui porta el govern. Però tots els altres també han de dir-hi la seua.

Mail Obert