Dos mil vots, Hereu

Tothom té dret a trobar un motiu per a ser feliç. I Jordi Hereu sembla estar content per haver guanyat Montserrat Tura en les primàries del PSC. Amb les xifres a la mà, però, crec que té motius sobrats per a tremolar si posa la vista al mes de maig.

Els té sobretot vista la participació de les primàries. Que és baixísima. Se suposa que aquestes són unes eleccions super polititzades on voten militants i simpatitzants, gents per tant hipermotivada. I on voten sabent no només que trien un candidat a batlle sinó que això forma part de la propaganda cap a l'elecció que realment compta, que és la del mes de maig. O siga que el seu vot és propaganda.

I si això de dissabte és el reflex de l'estat d'ànim dels militants socialistes caldrà concloure que el tenen molt baix. Molt baix perquè només van aconseguir mobilitzar el trenta quatre per cent dels votants censats, i encara d'aquests un quaranta per cent va dir precisament que no volia Hereu de batlle, ni volia que ho intentara. Dit en xifres, que queda tot més clar, de dotze mil possibles votants només se'n van acostar a les urnes uns quatre mil i només uns dos mil quatre cents van votar Hereu. En resum que l'actual batlle només va aconseguir que el votaren dos mil dels dotze mil socialistes que el podien votar. Francament no hi ha per a tirar coets.

Sociològicament, però, encara dues dades interessants. La primera és que a Gràcia, l'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi guanya Tura -que també guanya en les anomenades agrupacions sectorials. I no cal oblidar que en les eleccions municipals de Barcelona aquests tres barris són dels que tenen menys abstenció. Hereu en canvi s'ha fet fort en els feus tradicionals del PSC, barris però que van veure una abstenció important en les eleccions de fa quatre anys. (Sarrià, per exemple, va tenir una abstenció del quaranta-tres fa quatre anys contra una del cinquanta a Sant Andreu, el districte on Hereu ha tret millor resultat).

La segona dada interessant és la molt escassa participació (encara menys) dels simpatitzants. La figura és difícil de concretar, això és cert. Però hi ha tres districtes on voten menys del vint per cent dels simpatitzants i només en un dels deu districtes arriba a votar un trenta. I això és potencialment desastrós perquè ensenya una esquerda molt gran entre el cercle tancat dels militants i el primer cercle, el més pròxim de la ciutadania.

Però al final, no ens enganyem, estem parlant del vot de quatre mil dos cents catorze ciutadans. Hereu pot estar content si vol però la mostra és ridícula. I té una comparació feridora: aquest cap de setmana només a Gràcia han votat dotze mil seixanta-dos ciutadans de la vila de Gràcia en la jornada avançada de la consulta sobre la independència. O siga que un sol barri s'han mobilitzat quatre voltes més persones per la independència que en tota la ciutat pel PSC. La comparança amb el barri fa feredat: a Gràcia es van acostar a les urnes del PSC tres centes seixanta-quatre persones...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'actual batlle solament va aconseguir que el votassen dos mil socialistes dels dotze mil que el podien votar. Francament, no n'hi ha per a tirar coets.