Opinió

 

<96/169>

Vicent Partal

18.10.2010

L'entrevista

No era una entrevista, però déu n'hi do. El País es va vestir ahir amb la màxima solemnitat i va dedicar la part important de la portada i cinc pàgines a les respostes que Arnaldo Otegi va fer des de la presó a John Carlin, un periodista conegut mundialment pel seu retrat de Nelson Mandela, que va servir per filmar 'Invictus'. Entre línies, s'hi llegien moltes coses.

L'oportunitat de l'entrevista, en primer lloc. Fa molt que Carlin hi anava al darrere i no l'aconseguia. De fet, no l'ha aconseguida, i és una pena, perquè tinc la seguretat que un diàleg, cara a cara, entre ell i Otegi hauria estat molt interessant. Però l'efecte és gairebé el mateix. El periodista confident de Mandela entrevista un Mandela en potència? No és tan senzill ni tan banal com això, però pesa en el càlcul dels uns i dels altres, segur. Si no, li ho haurien impedit els funcionaris de justícia o El País, tant se val qui.

L'entrevista es fa quan l'esquerra abertzale acaba d'expressar amb més contundència que mai el desig que ETA desaparega i Otegi, l'home que ha mogut les bases abertzales cap a aquesta posició, diu més coses que no les que havien dit els altres fins ara. I l'aparador compta: llegir això a Gara no és igual que llegir-ho a El País. Hi ha el vell aforisme de MacLuhan , que el mitjà és el missatge.

I encara, casualitat o no, hi ha el fet que Carlin siga català de veïnatge civil, però anglès d'origen. En la innovadora estratègia de l'esquerra abertzale ressalta el concepte d'unilateralitat per sobre de tot. Però l'estratègia d'internacionalització també és més afinada que mai. I és difícil no recordar que el govern britànic ha estat un protagonista actiu de les últimes negociacions entre ETA i el govern espanyol. Tot indica que és una casualitat, ara, que el periodista siga anglès, però cal convenir que és una casualitat molt avinent.

Per tot plegat, sospite que l'entrevista amb Otegi que El País publicà ahir inaugurarà una nova mirada sobre el dirigent abertzale, molt més interessant i exacta que no l'actual desqualificació sense matisos. I no patim: en aquest món nostre pots passar de terrorista a estadista amb una facilitat que esborrona; d'exemples, en podem posar tants com calga.

Dit tot això, com poden continuar tenint-lo en la presó?

Mail Obert