Opinió
-
Alts càrrecs
Vicent Partal
11.05.2010
-
El referèndum
Vicent Partal
10.05.2010
-
L'economia de tots
Vicent Partal
07.05.2010
-
Vint-i-vuit sentències
Vicent Partal
06.05.2010
-
Demà ho veurem
Vicent Partal
05.05.2010
-
Una victòria
Vicent Partal
04.05.2010
-
Sota sospita
Vicent Partal
03.05.2010
-
Setze més sis
Vicent Partal
30.04.2010
-
Allò que va del 20 al 17
Vicent Partal
29.04.2010
-
Que se'ns farà llarg...
Vicent Partal
28.04.2010
-
Dit això...
Vicent Partal
26.04.2010
-
Les consultes i el centre polític
Vicent Partal
26.04.2010
-
És un dia i prou
Vicent Partal
23.04.2010
Vicent Partal
11.01.2010
'Gerrymandering'
No ho sé si ho saben els senyors diputats, però això que fan al Parlament de Catalunya aquests dies s'anomena 'gerrymandering'. El nom ve del governador de Massachusetts, Elbridge Gerry, que va ser el primer de dibuixar una circumscripció electoral arbitrària per influir les eleccions.
D'això ja fa molt. Era el 1812, quan el governador de la Commonwealth bostoniana va voler canviar el mapa electoral per reunir en un districte els barris que li eren més favorables i assegurar-se una elecció més simple. El resultat era aberrant, en termes geogràfics, però tenia una forma de sargantana (salamander) que va causar sensació. Els diaris van ajuntar 'Gerry' i 'salamander' i el resultat va ser el 'gerrymandering', un vocable i una pràctica que des d'aleshores no ha cessat de créixer.
De fet, el gerrymandering s'ha fet servir per a bé i per a mal. Durant la lluita pels drets civils els demòcrates van establir circumscripcions geogràficament increïbles, però que servien per fer més fàcil l'elecció d'un diputat negre o hispano, per exemple. Però, no fa pas tant, el 2002, el 'gerrymandering' republicà de Texas va aixecar una gran polseguera, perquè, per primera vegada en cent trenta anys, els republicans van guanyar en totes les circumscripcions de l'estat, gràcies a un hàbil exercici de geografia política que va pispar quatre escons tradicionalment demòcrates a base de trossejar-los i d'integrar-los a zones clarament republicanes.
Que els diputats del Parlament de Catalunya facen projectes d'una nova llei electoral amb demarcacions diferents de l'actual és bo. I és normal que miren de preservar els avantatges polítics que ara tenen. Però jo diria que ho fan de tal manera que es veu que pensen més a guanyar un escó o dos que no a donar sentit a allò que proposen.
Haurien de fer cas de l'experiència americana, perquè als EUA han descobert dues coses: primera, que per molt que es modifique una circumscripció electoral no s'assegura res. Les coses canvien i en el nostre món canvien molt ràpidament. Un canvi demogràfic o polític pot invalidar allò que semblava inalterable. Diuen els qui les han vistes, per exemple, que les enquestes sobre una possible llista Laporta li donen un resultat excel·lent a l'àrea metropolitana, on ningú no es pensava que el sobiranisme poguera penetrar fàcilment. La segona cosa que han descobert els americans és que, al cap i a la fi, no pots passar la vida canviant el traçat de les fronteres electorals perquè el perjudici infligit al sistema general i l'esgotament electoral acaben afectant uns i altres.
En tot cas, espere que es posen d'acord en qualsevol dibuix dels territoris que vulguen perquè hi ha una cosa excel·lent aparellada, que aquesta sí que canviaria del tot el panorama: l'elecció de diputats territorials. Excel·lent, perquè aquests diputats acaben sempre depenent més de la gent que els elegeix que no pas dels aparells dels partits, i això sí que és un canvi notable i interessant.
(PD. Si ningú té curiositat per a saber com acaba complicant la vida això del 'gerrymandering', heus ací un mapa del districte 4 d'Illinois i un d'encara més ridícul del districte 12 de Nova York. No crec que ho puguen superar al Parc de la Ciutadella.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015