Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
10.03.2005
L'Ovidi
Una vegada, fa molts anys, una colla d'amics vàrem pujar a Nàquera a escoltar un recital de l'Ovidi. El va brodar. I en un dels bisos Ximo Revert no es va poder contenir i va cridar: 'Que ben parit que eres!' L'Ovidi va aturar el recital i va dir: 'Això és cosa de ma mare, jo cante'.
I cantava. I tant si cantava! I tant si recitava! I tant si llegia i deia. L'Ovidi era un gran artista, una cosa en què sembla que ara tothom s’ha posat d'acord. Però era molt més que això. La resposta, aquella nit a Nàquera, ho exemplificava. Era un home honest, concentrat en la seua faena i digne. Havia heretat les millors tradicions de la classe obrera alcoiana, però també havia sabut assumir com una esponja quant tenien de bo i millor tots el qui l'envoltaven. I pensava. Per ell mateix.
L'Ovidi (i el Raimon, i el Pi de la Serra, i la Maria del Mar i els d'Al Tall...) es va fer incòmode durant la transició, la restauració borbònica. Es va fer incòmode als qui havien arribat on eren gràcies, entre més gent, a l'Ovidi. Com a país no tenim perdó d’haver-li fet passar uns anys tan difícils. Però aquest penediment que molts sentim avui seria injust, si no repercutira en favor dels Ovidis d'avui. El món de la cançó ha estat injustament vilipendiat i marginat. Però no ens enganyem: encara ho és, tal com demostraren els cantants valencians, fa uns pocs dies. Reforçar-lo, reconèixer que en aquest país es fa molt bona música i que tenim molt bons autors és el millor homenatge que podríem fer a l'Ovidi, sempre atent a la situació laboral de la gent del seu ofici. Per si pot servir de suggeriment, avui he decidit que aniria a una botiga de discos a comprar. Ho faig sovint, però aquesta vegada serà especial. I compraré Ovidis d'avui en homenatge a l'Ovidi de sempre, i en record seu.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015