Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
15.06.2010
La política de tots
Jaume Cabré va aprofitar ahir l'acte de lliurament del Premi d'Honor per fer un al·legat apassionat i profundament responsable en favor de la independència. Aquest país té això, que qualsevol dia algú fa política, amb majúscules. I això és una gran sort.
Una sort perquè indica com és de viu. Impacta de veure i de sentir en Jaume Cabré, d'adonar-se de la concreció del seu discurs, allunyat del preciosisme sovint buit de tantes cares públiques, polítiques sobretot. Impacta i impressiona de pensar que, quan aquest escriptor rep un dels premis més importants de la seua carrera, ell posa el seu èxit a disposició de tots.
Cabré entre moltes coses més ahir va dir, i ho va dir davant el president Montilla, que el nostre país ha de proposar-se seriosament el debat independentista i que, vista l'actual situació política, aquesta és l'eixida que necessitem (vídeo). Ho va dir amb el Palau de la Música Catalana ple i envoltat, no solament d'amics i conciutadans, sinó també dels seus editors de mig món, car ell és avui, segurament, l'escriptor català més universal.
Dient-ho en veu alta Cabré es va convertir ahir en altaveu de centenars de milers de persones que pensem això mateix i va assumir amb honradesa la responsabilitat social i cultural que el premi que li lliuraven proclama. Jo encara no sé si els nostres polítics seran capaços de portar aquest moviment a bon port, però ahir al vespre em vaig sentir més tranquil en veient que tanta gent, i gent tan important com Cabré, assumeixen que aquesta victòria possible reclama l'esforç i la complicitat de tothom.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015