Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
21.01.2005
I Bush no va dir el nom Irac...
Una de les imatges preferides dels manifestants anti-Bush d’ahir era una recreació de les famoses fotografies de torturats d’Abu-Ghraib. A la plaça de Malcom X, on es va fer la més concorreguda de totes les manifestacions, un jove va fer com aquells homes-estàtua de la Rambla i va aguantar la gèlida vesprada imitant la trista imatge dels torturats. La resposta, des de la tribuna del president, va ser de no anomenar l’Irac ni una sola vegada en tots els vint minuts que va durar el discurs. Sorprenentment.
El primer mandat de Bush ha estat marcat pels atemptats de l’11 de setembre i la invasió de l’Irac, però el nom del país al qual ha destinat més hores de feina, més milions de dòlars i més recursos humans i morts no va ni aparèixer al discurs. S’entenia que en parlava quan es referia, molt místicament per cert, a estendre la llibertat a tot arreu del món. Però el nom no el va dir. I això indica prou quanta por que li fa. Si l’haguera pronunciat, ningú no se n’hauria estranyat. Fóra normal. No pronunciant-lo ens ha posat en alerta. En alerta sobre que poc que es refia de la seua jugada. O de la por que li fan les conseqüències de la guerra. Tampoc no va parlar de 'terrorisme', un dels altres temes estrella dels seus discursos. En canvi, va fer tota mena de jocs de paraules al voltant de ‘liberty'. La llibertat li va eixir de la boca dues vegades cada minut del discurs. Dues. I sobre la llibertat va dibuixar allò que sembla que és i serà el gran tema de la segona presidència. Va vincular l’augment de la seguretat dels Estats Units a una llibertat més gran a tot arreu del món. Aquesta és una teoria que compartim tots. Però el problema, quatre anys després, és saber què hi entèn George Bush, per llibertat. L'Irac és lliure ara? I si ho és, com és que no va gosar anomenar-lo?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015