Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
06.05.2004
L'ambaixador Ronaldinho
V. Anjaiah Phil és un dels periodistes més coneguts del Jakarta Post, el diari en anglès de la capital d'Indonèsia. Durant la dictadura el Post es va guanyar la fama de ser el més liberal i ben informat dels diaris del país, tot i ser en anglès. I l'he fullejat per entendre millor el fenomen del radicalisme islàmic a l'Àsia. I què hi he trobat? En Ronaldinho! Resulta que la televisió indonèsia transmet gairebé cada setmana un partit del Barça, i que el club blaugrana, sobretot en Ronaldinho, causen sensació en aquest país. En Laporta deu tenir raó, quan assegura que el Barça és el nostre millor ambaixador. 'The Catalans' en diuen...
No m'ho esperava, certament, però ho saben tot. Fins i tot els preocupava que el Ronaldinho poguera anar-se'n del Barça. Incomprensiblement, no semblaven gens interessats pel líder, el meu València. Quan ho he manifestat, m'han mirat una mica estranyats, com si el món es limitara al Madrid de Beckham (Djakarta és plena d'anuncis seus sobre qualsevol cosa) i al Barça. Sembla que les televisions asiàtiques televisen poc els blanc-i-negres, però en canvi es fan un tip de blaugrana. I tot en obert. Quan he dit que, a casa nostra, els partits es transmetien, cada vegada més, en 'pay-per-view', Anjaiah ha rigut. 'Em pensava que això sols passava a Singapur', ha dit.
De la capacitat mediàtica del Barça com a emblema del país, en dóna fe la manera com ens hem conegut. Després de presentar-nos Anjaiah m'ha demanat si era espanyol. Li he dit que no, que era català. I ha reaccionat exultant: 'Yes! The Catalans! Barça!' Caram! A Sardenya, quan parles de catalans, entenen els algueresos, i ací sembla que parles de futbolistes. Però no és sols això. Potser perquè és periodista polític, té més informació que no pas la gent del carrer, però el cas és que el meu interlocutor sap perfectament que no podem suportar el Madrid, que el Barça expressa el nacionalisme català, i ha observat que al Camp Nou no hi ha mai banderes espanyoles. Més que suficient per a treure bona nota, encara que es faça un embolic raonable entre les estelades de triangle blau o groc i les quatre barres. No sap a què respon cada cosa. Li ho he explicat i ha entès millor per què no hi ha banderes espanyoles al Camp.
L'altre gran 'hit' del dia es diu Zapatero. Això de retirar les tropes ha estat valorat al món musulmà d'una manera sensacional. I Indonèsia és el país musulmà més gran del món. M'explica que durant la guerra de l'Afganistan hi va haver diferències entre els partits indonesis sobre la manera d'actuar, però que en el cas de l'Irac no hi ha hagut dubtes: tothom és contrari a 'l'agressió'. Ni una sola veu discordant. Els grans partits indonesis són dos partits nacionalistes, i dos o tres més, de base religiosa. Diu que és extraordinàriament estrany que es posen d'acord en res, però que la invasió de l'Irac els hi ha posats... i les meravelles d'en Ronaldinho, supose.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015