Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
16.11.2011
...però dilluns manarà Rajoy
Entenc perfectament els qui asseguren que aquesta és la campanya més tediosa que es recorda. Ho és. Però no ho és perquè sí. Entre més coses, ho és perquè, al Partit Popular, ja li convé una campanya poc animada, que li permeta de passar-hi de puntetes, a l'espera d'un resultat aclaparador diumenge.
Potser no és aquest, el motiu principal del tedi, però és el més sòlid. El PP esquiva el cos a cos, convençut que el seu avantatge és tan gran que en té prou de deixar que el rellotge arribe a la fi. I dilluns es trobarà manant a la Moncloa.
Però aquest convenciment no és pas d'ells i prou. És general. Aquestes eleccions, més que guanyar-les el PP, ja les va perdre el PSOE fa mesos, a base de difuminar tant el seu missatge que costa de trobar la diferència entre Rajoy, i Rubalcaba --més enllà de l'estètica i el nivell cultural. I potser això també explica l'apatia regnant i la poca il·lusió que s'observa al carrer.
Perquè, per als tercers partits, és evident que aquestes no solament no són unes eleccions qualssevol, ans poden arribar a ser fins i tot històriques -com en el cas de l'anunciat, i esperat, diputat de Compromís. Però aquesta és una partida secundària que potser únicament interessa molt els qui relativitzem això de manar a Espanya. Per a la resta de la ciutadania aquestes eleccions seran sense color, decidides i tancades, per molts experiments que vulguen fer els socialistes, per molta voluntat que hi posen.
I dilluns --vull dir quan toque-- ja ens trobarem Rajoy a La Moncloa, i en tot cas podrem començar a imaginar com ens hi afrontarem...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015