Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
19.07.2010
Òmnium
Ara que ha passat una setmana de la manifestació és hora de dir-ho: les coses no passen perquè sí. I en aquest cas Òmnium va tenir un paper essencial que cal reconèixer i que ens hauria de portar a reforçar tant com puguem una institució que ha guanyat aquests darrers anys una centralitat i una credibilitat indiscutides.
És evident que la manifestació no és Òmnium i prou. Ningú no ho pretén, això. Però Òmnium va tenir un paper decisiu en la convocatòria, en el desenvolupament i en l'èxit. Va tenir el paper central probablement perquè podia fer-lo. Perquè és una institució apreciada i amb credibilitat, que ha sabut passar per la difícil maroma de la independència dels partits i de les institucions sense eixir-ne escaldada.
Això ha estat així per l'esforç tenaç de la gent que des que es fundà, sota la dictadura, fins avui ha sabut aportar treball, qualitat i saber fer a una entitat que entén que llengua i cultura és essencial per a fer país. Amb Acció Cultural del País Valencià o Obra Cultural Balear, però també amb moviments com Escola Valenciana, Òmnium representa la punta de llança de la societat civil, organitzada, activa i capaç de dirigir i aguantar tota mena de pressions quan la situació esdevé més difícil.
Òmnium, a més, ho fa, tot això, amb tan sols 20.000 socis. Una manera de regraciar-li l'esforç de la manifestació seria d'apuntar-s'hi i de fer més forta aquesta entitat clau de la societat civil. Ho podeu fer sense eixir d'internet.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015