Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
25.06.2010
La responsabilitat individual
Una tragèdia com la de Castelldefels causa una gran tristesa, però també estupor. I per això és normal que tothom vulga investigar què va passar i saber si s'hauria pogut evitar. Trobe bé que s'estudie tot i que es discutesca tot. Però cap raó no hauria de servir per amagar la imprudència dels qui van travessar les vies.
Perquè aquest és el fet clau de l'accident. Travessar unes vies de tren és prohibit. Hi ha tot de senyals que ho indiquen, escrits i sonors. No ho haurien d'haver fet, senzillament.
És després de constatar això que podem discutir siga què siga, si cal. Caldrà comprovar si l'estació era ben senyalitzada i il·luminada, si el pont s’havia d'haver tancat o no, si l'estació podia convertir-se en una 'ratonera', com havia avisat una regidora d'ERC de Castelldefels, si la política de retallada de personal de Renfe i d'Adif augmenta les situacions de risc, si trens de rodalia i trens de distància mitjana o llarga haurien de circular pels mateixos trams de via, o si per la nit de Sant Joan no calien mesures especials. No crec que cap d'aquests debats s'haja d'atenuar o d'evitar. Cal que en parlem perquè, en una tragèdia de les dimensions d'aquesta, els poders públics han de donar totes les explicacions pertinents, fins a l'esgotament.
Però no oblidem, en cap moment, que hi va haver una gent que va fer una cosa que no era correcta, que era summament perillosa, com per desgràcia es va demostrar. La responsabilitat col·lectiva, de la societat, no pot substituir, i encara menys anul·lar, la responsabilitat individual.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015