Opinió
-
De gravetat
Vicent Partal
17.06.2010
-
Del Bloody Sunday al president Companys
Vicent Partal
16.06.2010
-
La política de tots
Vicent Partal
15.06.2010
-
Dues democràcies
Vicent Partal
14.06.2010
-
Ofrenar noves glòries a Madrid
Vicent Partal
11.06.2010
-
Rigor i obsessió
Vicent Partal
10.06.2010
-
Inundar amb signatures
Vicent Partal
09.06.2010
-
Alemanys
Vicent Partal
08.06.2010
-
Ara som neoliberals
Vicent Partal
07.06.2010
-
Morella
Vicent Partal
04.06.2010
-
Sorpresa
Vicent Partal
03.06.2010
-
Significats
Vicent Partal
02.06.2010
-
Israel: molt més que no un error
Vicent Partal
01.06.2010
Vicent Partal
16.03.2006
A veure qui la diu més grossa
Si hi ha res que em deixe perplex del debat sobre l’estatut al Congrés espanyol és la capacitat espaterrant que tenen alguns de dir la bestiesa més grossa que se'l acut i quedar-se tan amples.
La primera reacció és de demanar-te si tenen cap idea, ni que siga remota, d'allò de què parlen. I si assumeixes que sí, que en tenen cap, aleshores la pregunta següent és com pot haver-hi ningú tan irresponsable. No són pas poques les coses que arriben a dir, ni poc gruixudes. Ahir (no cal anar més lluny) tornà el discurs apocalíptic, la variant madrilenya de 'El món s’acaba'. Els xicots del PP cal reconèixer que escenifiquen habitualment amb tanta passió aquest sainet que sembla com si, de debò, un meteorit fóra a punt de rebentar com una magrana el quilòmetre zero.
He vist molts debats a molts parlaments del món des de fa dècades, i la manca de responsabilitat que els nacionalistes espanyols ensenyen amb tanta alegria a sa casa té pocs equivalents. Em recorden el Parlament iugoslau de l’època de Milosevic, això és veritat. I alguna altra cambra semblant, tan pirotècnica com irresponsable. Supose que Herrero de Miñón deu ser conscient que aquesta actitud porta a l’adéu, civilitzat o caníbal, i per això parla com parla. I vull suposar que Zaplana o Rajoi ho ignoren. Perquè si no és així, si saben on porta tanta irresponsabilitat i l’exerceixen alegrement, més els valdria d'anar prenent nota de com ha canviat Belgrad. I ahir, just ahir, era un bon dia per a fer-ho.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015