Opinió
-
Mireu el Sàhara
Vicent Partal
29.10.2010
-
La llengua de tots nosaltres
Vicent Partal
28.10.2010
-
Ara va de bo
Vicent Partal
26.10.2010
-
La responsabilitat d'Obama
Vicent Partal
25.10.2010
-
L'avar
Vicent Partal
22.10.2010
-
Zapatero com MacArthur
Vicent Partal
21.10.2010
-
Ens diran que no, que no i mil voltes que no
Vicent Partal
19.10.2010
-
L'entrevista
Vicent Partal
18.10.2010
-
Spain is different
Vicent Partal
15.10.2010
-
Xile: llums i ombres
Vicent Partal
14.10.2010
-
Espanya es va fent petita
Vicent Partal
12.10.2010
-
Sorpresa al Parterre
Vicent Partal
11.10.2010
-
És impossible
Vicent Partal
08.10.2010
Vicent Partal
17.05.2011
De manifestacions
Alguns lectors em van demanar ahir com és que en l'editorial parlava de les manifestacions de diumenge de Barcelona, València, Alacant i d'algunes ciutats més, però no de la de dissabte a Barcelona. L'única resposta que tinc és que no ho sé. Dit això, parlem-ne.
D'entrada, em fa l'efecte que els manifestants de dissabte i els de diumenge eren dos públics ben diferents. No sé quants van participar en totes dues, quants van anar a manifestar-se dissabte i també diumenge, però la meua impressió és que no foren gaires. Cosa interessant, perquè indica que, a Barcelona, entre les dues convocatòries sumades, es va mobilitzar molta gent en un cap de setmana, protestant, descontenta, com vulgueu dir-ne. Incòmoda. Però la manifestació de diumenge em va cridar més l'atenció, segurament perquè era menys previsible.
Que els sindicats es mobilitzen i aconseguesquen un ressò notable a base de collar el govern en un punt que és el gran argument de campanya dels partits d'esquerra, no hauria de sorprendre ningú. Per més que siga significatiu i important en termes polítics, pel volum de la manifestació en si, però també per l'absència del PSC o per la crítica directa de CiU. És important, però no sorprenent. En canvi, que una manifestació convocada per Facebook concentre tanta gent sense una organització tradicional al darrere, a mi, em sembla molt més inusual.
I segurament que les dues marxes, tot i respondre a dos espectres socials diferents i a posicions ideològiques també diferents (la de dissabte més clàssica, la de diumenge més en construcció encara), en el fons eren dues expressions d'una mateixa insatisfacció. Que per una via o per una altra resulta molt difícil de defugir, tal com van les coses.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015