Opinió

 

<89/169>

Vicent Partal

14.10.2010

Xile: llums i ombres

El rescat dels minaires xilens ha estat una operació perfectament planificada, i no es pot fer sinó felicitar tots els qui hi han intervingut. Però també ha estat alguna cosa més. Per una banda, s'ha demostrat que un objectiu concret pot catalitzar un país i fer-lo creure en ell mateix; per un altra, hem vist de primera mà la duresa que han de suportar aquells treballadors en la vida de cada dia.

Xile ha convertit el rescat dels seus minaires en una història d'èxit. I la veritat és que en poden estar ben orgullosos. Han aplicat la tecnologia més avançada amb prestància i han aconseguit un rescat sense entrebancs, metòdic com un rellotge suís, que ha arribat a semblar senzill, malgrat les enormes dificultats ha hagut de superar. Xile s'ha demostrat a si mateix que és capaç de fer grans coses.

Però això no pot fer oblidar les condicions terribles en què treballava la gent atrapada, en una mina que havia arribat a tancar-se per manca de seguretat. De fet, pocs dies després de l'accident de Copiapó se’n van tancar divuit, i n'hi ha tres-centes més que s'hauran de tancar ben de seguit. El rescat ha estat magnífic, però més hauria valgut que no hagués estat necessari.

Mail Obert