Opinió
-
Mireu el Sàhara
Vicent Partal
29.10.2010
-
La llengua de tots nosaltres
Vicent Partal
28.10.2010
-
Ara va de bo
Vicent Partal
26.10.2010
-
La responsabilitat d'Obama
Vicent Partal
25.10.2010
-
L'avar
Vicent Partal
22.10.2010
-
Zapatero com MacArthur
Vicent Partal
21.10.2010
-
Ens diran que no, que no i mil voltes que no
Vicent Partal
19.10.2010
-
L'entrevista
Vicent Partal
18.10.2010
-
Spain is different
Vicent Partal
15.10.2010
-
Xile: llums i ombres
Vicent Partal
14.10.2010
-
Espanya es va fent petita
Vicent Partal
12.10.2010
-
Sorpresa al Parterre
Vicent Partal
11.10.2010
-
És impossible
Vicent Partal
08.10.2010
Vicent Partal
03.02.2011
Covard
El recurs de llançar una massa embrutida (real o interessada) contra una manifestació política és tan vell en política que Clístenes, el fundador de la democràcia atenesa, ja el denunciava cinc-cents anys abans de Crist. Però dos mil·lennis i mig després i a poca distància, en quilòmetres, Mubàrak va horroritzar ahir el món enviant policies disfressats i pinxos d'índole diversa contra els partidaris de la democràcia. Com una mena de Tonton Macoute amb camells.
La covardia i la vilesa del rais és tremenda. Sap que no pot fer que l'exèrcit o la policia disparen sobre els manifestants sense suscitar una reacció immediata de repudi (mortal per a ell) a tot el món. I com a alternativa, dissenya una vilesa indigna. De primer envia al carrer milers de funcionaris i de partidaris seus ben armats i vestits, amb aparença de civils, que sembren el desconcert i la por a la plaça on durant cinc dies centenars de milers d'egipcis han demanat la democràcia.
I quan les fotografies de les horribles topades arriben a tot el món –i, hàbilment manipulades, també al seu país–, aleshores prova d'igualar els uns i els altres, presentant-los com dues visions legítimes i equidistants del país, i té la barra d'erigir-se, ell!, com l'home que guardarà la calma i l'estabilitat mentre 'els extremistes' s'estoven pel carrer i posen el país al caire del col·lapse.
No sé quanta gent s'ho empassarà, això, a Egipte, però ací no ho hauríem d'acceptar. No hauríem d'acceptar de cap manera aquesta pantomima infecta. Primerament, perquè no són iguals els uns i els altres. No són iguals els manifestants que reclamen llibertats democràtiques que els goril·les que entren a saquejar la plaça. Però, sobretot, no ho hauríem d'acceptar perquè Mubàrak, després de trenta anys, ja ha liquidat tot el seu crèdit.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015