Opinió
-
Mireu el Sàhara
Vicent Partal
29.10.2010
-
La llengua de tots nosaltres
Vicent Partal
28.10.2010
-
Ara va de bo
Vicent Partal
26.10.2010
-
La responsabilitat d'Obama
Vicent Partal
25.10.2010
-
L'avar
Vicent Partal
22.10.2010
-
Zapatero com MacArthur
Vicent Partal
21.10.2010
-
Ens diran que no, que no i mil voltes que no
Vicent Partal
19.10.2010
-
L'entrevista
Vicent Partal
18.10.2010
-
Spain is different
Vicent Partal
15.10.2010
-
Xile: llums i ombres
Vicent Partal
14.10.2010
-
Espanya es va fent petita
Vicent Partal
12.10.2010
-
Sorpresa al Parterre
Vicent Partal
11.10.2010
-
És impossible
Vicent Partal
08.10.2010
Vicent Partal
13.10.2009
País tacat
Avui és un dia clau per al president Camps. A les sis de la vesprada començarà una reunió a València que s'ha de tancar amb el cessament de Ricardo Costa. Costa és el número dos del president de la Generalitat al partit i al parlament; per tant, serà molt difícil que per al president siga avui un dia normal. Mes aviat tot indica que serà un dia que recordarà anys, possiblement com el dia en què el futur brillant que volia es va començar a esfumar, fosa com el sucre la barrera que el protegia...
Camps ha defensat a capa i espasa el seu entorn. Potser ho ha fet, en part, per lleialtat. Però no tinc el menor dubte que ho ha fet, principalment, perquè estava convençut que si obria la porta de les dimissions i dels cessaments ja no podria tancar-la i potser fins i tot hauria de dimitir ell, algun dia. La dimissió, el cessament o com en vulguem dir, de Costa implica reconèixer directament que les coses no són clares, que dins el PP hi ha negocis bruts i que es fan a les altures, que potser fins i tot hi ha un finançament irregular i que tal vegada, tal vegada, tot això que s'ha anat dient és veritat (per exemple que El Bigotes va entrar a sac al partit valencià precisament de la mà de l'actual president de la Generalitat).
Després de mesos i mesos negant amb vehemència tota acusació, discutint de manera aspra tota informació, amagant-se dels periodistes i evitant les preguntes, ara resulta que el paradís ideal i immaculat que el president ens volia vendre, als valencians, apareix tacat. Tan tacat que ha de sacrificar el seu número dos, ni més ni menys, el dandi de Castelló, el xiquet de la bandereta espanyola sempre enganxada al canell, el gran organitzador de festes i mítings. La cosa es torna interessant...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015