Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
22.11.2004
Sense Zaplana
Aquest cap de setmana s'ha confirmat la marginació (esperem que final) de Zaplana de la vida política valenciana. El congrés del PP ha deixat clar que l'ex-president ha perdut la batalla amb Francesc Camps, batalla que havia volgut presentar amb totes les armes. No sé si Camps sabrà espolsar-se, ara, la síndrome Zaplana del damunt i capgirar el seu partit. Però pitjor que Zaplana, per més que ho intente, no podrà ser-ho.
L'arribada de Camps a la presidència de la Generalitat va despertar molta curiositat. La seua actitud, les seues primeres declaracions i mesures varen fer pensar a molta gent que el PP valencià podia abandonar el zaplanisme. Va ser especialment significativa la Declaració d'Ares, que semblava prefigurar un PP ‘valencianista', a l'estil del 'galleguisme' del PP gallec. Després va arribar l'11-M, la derrota del PP a l'estat, i Zaplana, perdut el poder pel qual havia abandonat la Generalitat Valenciana, va començar a moure peces per desbancar Camps i posar la seua gent al capdavant del partit.
Hi ha qui diu que l'enduriment del discurs de Camps d’aquests darrers mesos, en les qüestions de l'aigua i de la llengua, responia més a una tàctica per a frenar els zaplanistes que no a res més. Si era així, si aquesta era la seua intenció, aviat s’haurien de notar canvis, distensions o fins i tot mesures positives que haurien de capgirar el discurs tremendista i victimari del PP valencià, acostar-lo a la realitat del país i posar fi a l'amiguisme econòmic i a la barbàrie ecològica que ha definit l'era del 'cartagenero' Zaplana. A mi, personalment, em costa de creure que puga haver-hi un PP civilitzat a València. Però, si hi fos, seria una notícia bona per a tothom.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015