Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
22.08.2014
La crisi canària. Per què ens interessa?
El govern de les Canàries ha entrat en un conflicte seriós amb el govern espanyol. L'anunci de prospeccions petrolieres a la costa, prop de les illes, ha posat en peu de guerra una bona part de la població. El govern canari ha amenaçat, fins i tot, de trencar les relacions amb Espanya i ha anunciat que convocaria un referèndum sobre aquestes prospeccions. El parlament es reunirà al setembre i la idea és de fer el referèndum al novembre. Si es fes, coincidiria, doncs, amb la consulta del 9-N.
Per a fer aquest referèndum, el govern canari també haurà de demanar permís al govern espanyol. Això ha fet que alguns es preocupen pensant que Rajoy pot permetre'l. Autoritzar el referèndum de les Canàries i prohibir el de Catalunya reforçaria la tesi que el problema és el tema, no la via.
Però el problema no és tan senzill. Es podria llegir al revés, convertint el no en la imposició política que és. I, en tot cas, el referèndum canari és un gran problema per a l'estat espanyol. Per al PP, perquè l'impulsor de les prospeccions és el dirigent canari del seu partit i ministre a Madrid. Però, per a l'estat en general, també, perquè la zona és explosiva. L'OUA encara considera oficialment que les Canàries són una colònia, el Marroc també ha començat a fer extraccions a la zona, la frontera entre el Marroc i Espanya --la marítima-- no s'ha definit de manera oficial i el problema del Sàhara surt pertot arreu.
Si els nacionalistes canaris --i el president Rivero és un home pròxim a Artur Mas-- aprofiten aquesta crisi per obrir una escletxa a l'estat, crec que només ens poden afavorir. Perquè Espanya no podrà aguantar dues crisis simultànies i perquè, si això passa, l'opinió internacional encara s'haurà de demanar més si el problema no és, en realitat, Madrid. Vull dir les famílies que manen a Madrid.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Ramon Perera
Efectivament, la crisi canària ens ha d'interessar als catalans i té diversos aspectes a considerar. En primer lloc, encara que potser no el més significatiu, hi ha la pregunta 'Quin interès general ha mogut el govern de Madrid a autoritzar aquestes prospeccions, tot i sense comptar amb el poble canari?' Segueixen amb la seva manera de fer prepotent de sempre i es posen en embolics que en el moment actual cada vegada els poden resultar més difícils de solventar. Sent una mica sarcàstic, em pregunto si enviaran els tancs de la Brunete a arreglar-ho.
Seguidament es pot pensar que renunciïn a les prospeccions i vulguin donar l'afer per acabat. En aquest supòsit, prendria relleu el paràgraf anterior: el govern de Madrid hauria organitzat un escàndol sense cap fonament sòlid (i s'hauria arrugat en front dels nacionalistes canaris). I tampoc puc deixar de recordar que Espanya va acceptar que Canàries prohibís les curses de bous, al contrari de l'enrabiada que han tingut amb la prohibició catalana.
No sabem amb quin grau de fermesa defensarà les seves posicions cadascuna de les parts, però si el govern de Madrid es veu obligat a decidir sobre una petició de referèndum formal i ferma, penso, com diu en Vicent, que qualsevol decisió que prengui el govern de Madrid tindrà aspectes positius per a nosaltres. Aquests aspectes positius, inesperats, podrien compensar aspectes negatius que ens hauran sorgit a casa i amb els que no comptàvem.
Marta Flores
Vols dir que no estem assistint a la implosió d'Espanya? Vull dir que no sé si Espanya aguantarà el procés d'independència de Catalunya i no començarà a petar pels descosits. Quant de temps esperaran els bascos? Valencians i mallorquins poden veure's molt temptats, canaris? Potser sí que això serà molt i molt gros.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015