Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
07.10.2011
Anna es mereixia més
Avui fa cinc anys de la mort d'Anna Politkòvskaia. Aquell dia la reacció internacional i les mostres d'horror i fàstic que es van veure a Rússia mateix em van fer pensar que potser alguna cosa podia canviar d’aquell país, el seu, i de la relació que el món hi tenia. Cinc anys després constate, tanmateix, que tot és pitjor, que la democràcia és més lluny de Rússia encara i que el món és encara més indulgent envers el règim rus. I em sap greu.
Em sap greu per Anna i per la feina dels seus companys de Nòvaia Gazeta, que continuen topant amb el poder i que no paren de sumar morts, testimonis vius de la dictadura, en les fotografies que omplen les parets d'aquella redacció.
Em sap greu per Rússia, segrestada per Putin i els seus. Segrestada, en el fons, pel petroli i pel gas que hi compra, amb complicitat hipòcrita, el món exterior. Com totes les nacions del món, Rússia té el dret d'una veritable democràcia, d'una societat lliure. I el valor que la seva energia té per a occident no pot servir de raó per a acceptar els patiments dels seus ciutadans com a inevitables.
I dic això perquè, i aquesta és la tercera cosa que em sap greu, la Rússia d'avui ens embruta a tots nosaltres. No podem fer els ulls grossos sense convertir-nos en còmplices també del terror, de l'arbitrarietat, de l'opressió, de la ruïna moral que l'envaeix.
Anna Politkòvskaia no es mereix que cinc anys després de ser assassinada el silenci cobresca la seua mort, la misèria moral impere al seu país i Putin siga a un pas de reinstaurar-se com a president de Rússia. No era eixe el futur pel qual treballava incansablement.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015