D'acampades jutges i vots

Ens esperen setanta dues hores molt intenses. La decisió de la Junta Electoral de prohibir les acampades des de dissabte és incomprensible i afegeix una tensió innecessària al final de la campanya electoral. Ahir el diari El País deia que Camps era a punt de ser encausat –a bona hora. I diumenge poden passar moltes coses en unes eleccions que caldrà mirar amb lupa. Setanta dues hores, doncs, completes.

Aquesta campanya electoral m'ha semblat la més ensopida que haja viscut mai. M'ha semblat, fins fa poques hores, perquè de sobte s'ha complicat tot molt. Si ha estat una tàctica intencionada d'algú (de qui?) o ha estat tot casualitat, ja ho acabarem sabent, segur. Però aquestes hores vinents es poden activar tants mecanismes anormals que tot fa rodar el cap.

Les acampades, ja ho vaig dir fa dies, em semblen un indici preciós. No és la revolució que prometen, ni de bon tros, però són revolucionàries, especialment a Madrid. Ací la trama social i les opcions polítiques són molt més riques i plurals i el qüestionament del sistema fa anys que s'expressa amb normalitat. A Madrid no pots anar més enllà de l'Esquerra Unida de Cayo Lara, la menys interessant de totes. L'acampada de Sol i l'èxit que l'acompanya és una gran novetat i la demostració que hi ha molta més gent cansada que no semblava.

Les acampades podien no passar d'això, d'un crit d'alerta sobre tantes coses que ens fan vergonya, de l'inici d'un moviment ciutadà que qüestiona un model de fer política i un sistema financer que és evident que fan vergonya. Però la decisió de desallotjar-les, a part que és insensata, segur que provocarà reaccions imprevisibles que poden anar més enllà d'allò que el moviment creu, vol o espera. I no crec que ningú no sàpiga quines són.

Una situació molt semblant a la que ens podem trobar si avui el Tribunal Superior valencià encausàs el Partit Popular, i el president Camps, per finançament irregular. Me n'alegre i no em fa res dir que, si el tribunal confirma allò que molts pensem, veure entrar alguns dels polítics valencians a Picassent serà higiènic i saludable. Però no estic gens segur que dictar l'encausament just dins les darreres setanta-dues hores de campanya produesca l'efecte que els qui anem contra Camps voldríem. A l'inrevés, em tem. Potser no farà sinó reforçar-lo. I, sincerament, després de tanta lentitud en el procés, em costa de creure que la data triada per a soltar la gran traca siga casual i m'imagine que provocarà, també, reaccions imprevisibles.

Que totes sumades desembocaran en les eleccions de diumenge.

Tant si creiem en el sistema com si no, diumenge serà una oportunitat. Podrem proposar i fer fora alcaldes i presidents. Podrem intentar-ho, si més no. En aquesta època resulta difícil de votar favorablement, i gairebé sempre acabem votant a la contra. Però votar a la contra ja és molt i, si bé ja sabem que no guanyarem totes les batalles, alguna sí que la podríem aconseguir, i amb això podríem millorar una parcel·la petita, una part del mapa de la insatisfacció.

Per sort, al nostre país hi ha una gran riquesa d'alternatives, hi ha vida i partits més enllà del bipartidisme perfecte que alguns voldrien des de la Moncloa, alguns dels uns i alguns dels altres. Votar, diumenge, una gent diferent, més enllà del PSOE i del PP, és una gran oportunitat, una manera de construir.

I dient això no vull contraposar ningú amb ningú. Perquè necessitem acampades i necessitem vots. Ni que siga a la contra, per llançar-los simbòlicament a la cara dels qui fa massa anys que es pensen que la ciutat, el país o l'estat és seu i que en poden fer allò que vulguen.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tant si creiem en el sistema com si no, diumenge serà una oportunitat.