Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
05.05.2011
Fàstic per la tortura
Hi ha moltes coses que es poden discutir sobre l'assassinat de Bin Laden, però que, als Estats Units, hi hagi qui aprofiti el cas per reivindicar la tortura com a eina supera la meva capacitat de tolerància. Em fa fàstic.
La Casa Blanca s'ha fet un bon embolic amb les explicacions del cas. Serà difícil que mai tinguem una relació acurada dels fets: si Bin Laden es va resistir o no, si el van matar a la primera o no, si una dona seua va voler impedir que el matassen o no. L'acció fou enregistrada, segur. I si mai apareix la cinta, potser sabrem què ha passat, però no serà fàcil.
Ara, allò que resulta sorprenent i demencial és que als Estats Units aquest assassinat haja desencadenat una discussió sobre si fóra justificat, o no, torturar possibles membres d'al-Qaida per aconseguir-ne informació sobre on residia Bin Laden.
Que una democràcia encare la qüestió, i que a més ho faça en públic, és gravíssim. Moralment i legalment. Legalment, perquè la tortura és prohibida per les lleis internacionals; moralment, perquè és una activitat que ultrapassa, intolerablement, el respecte de la dignitat humana. Punt final.
De si la tortura és útil o no, no sé si poden discutir-ne, en tot cas, els qui no respecten els drets humans ni la democràcia. Però la democràcia i els drets humans són incompatibles amb la tortura. I ho són perquè, quan tortures, deixes de creure que tothom és igual, amb els mateixos drets, i assumeixes que la fi justifica qualsevol mitjà, idees totes dues que t'equiparen immediatament a qualsevol dictador dels que han turmentat el nostre món.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015