Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
26.01.2011
Un país molt afeblit
La reacció a la destrucció programada del sistema de caixes ha estat feble. Hi ha hagut veus individuals, plenes d'autoritat moral, que s'han fet sentir. Però els dirigents, polítics o econòmics, han reaccionat amb tan poca sang que fa por. No ens enganyem: si això demostra res, és fins a quin punt el nostre país està afeblit. Ja no reacciona ni als colps.
Hi ha hagut les veus individuals, sí. A VilaWeb ahir vam publicar les respostes contundents de Francesc Cabana, Muriel Casals o Francesc Sanuy. També des d'uns altres mitjans persones autoritzades van exclamar-se contra la destrucció del sistema de caixes i van avisar de l'immens perill que el fet representava.
Però no era aquesta, curiosament, la posició de les caixes, ni la del govern. Ni tampoc, val a dir-ho, dels mitjans que es diuen més influents. Que la reacció del govern es limite a dir que espera que les caixes superen el tràngol i no esdevinguen bancs és decebedor. Com ho és, encara més, el silenci espès de les entitats concernides. No sé si això canviarà aquests dies vinents, però ara resulta difícil de pair.
Especialment perquè posa a la vista totes les febleses del país. La Generalitat és a un pas de l'ofec i el govern espanyol és l'amo de l'oxigen. La pugna fora desigual. L'oxigen, supose que Zapatero l'administrarà com voldrà i li convindrà. I les caixes tampoc no es troben en condicions d'aixecar la veu. Durant anys, mentre qui havia de vigilar-les negava l'evidència, han anat de mal en pitjor. I ara els seus errors serviran per posar-nos a tots contra la paret. I resulta desconcertant que, per comptes de proposar-nos un canvi de rumb radical, ens demanen que ens acomodem.
La fractura entre la societat civil i el poder es va eixamplant i la qüestió de les caixes té tots els elements per a fer-la ben visible.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015