Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
24.01.2011
Això, ja ho havia escrit
Fa una certa mandra, però és el que hi ha. El primer de març de 2006, arran d’un visita a València de Carod Rovira ja vaig escriure l'article que escriuria avui, arran de la visita a València de Joan Laporta. Més ben dit, arran de la reacció dels mitjans, sobretot del Principat.
En aquella ocasió Carod va omplir el Palau de Congressos i un grup de feixistes, amb la complaença màxima de la policia, van molestar els assistents. I pràcticament totes les cròniques que es van publicar a Barcelona es concentraren en aquella actuació de l'extrema dreta. Els valencians normals no comptàvem gens.
Ara la història s'ha repetit. Solidaritat s'ha presentat amb un acte a l’hotel Astòria. Cinc ultres coneguts (cinc vol dir cinc) s'han acostat a Laporta per escridassar-lo a l'entrada de l’hotel –una trentena més havien estat controlats abans per la policia, que en aquesta ocasió ha tingut una actitud més correcta.
La resta, tant és, perquè els diaris han seguit el guió escrit ràpidament per Las Provincias pocs minuts després i un encarament anecdòtic s'ha convertit en 'Laporta ha estat agredit'. Explicar tota altra cosa ha estat simplement impossible. L'arquetip ha funcionat i els valencians hem quedat com hem de quedar, segons el guió previst.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015