Llegint les enquestes

La publicació ahir, a El País, d'una nova enquesta electoral, quan manquen dos mesos per a les eleccions, és una fotografia nítida de les grans dades que poden definir-les, especialment la victòria de CiU i moltes possibilitats per als partits petits i per a les noves formacions independentistes.

Totes les enquestes publicades enguany coincideixen en el titular principal: CiU guanya, i guanya amb comoditat; alhora, el tripartit s'enfonsa. L'enquesta d’ahir d’El País insistia en aquest fet amb molta rotunditat. CiU assolia 61 escó i els tres partits del govern en perdien 21, que és perdre’n molts. En aquesta xifra d'uns seixanta diputats, hi coincideixen la majoria d'enquestes d'aquests darrers mesos i, certament, és un resultat que, sobretot si hi ha vuit partits al parlament, permetria a Artur Mas de governar amb molta comoditat sense majoria absoluta. Sembla, doncs, que caldria un autèntic daltabaix perquè Artur Mas no aconseguís a la tercera allò que els dos pactes tripartits van impedir-li d'atènyer abans: arribar a la presidència de la Generalitat. El seu electorat és clarament mobilitzat i rep xifres de vot significatives del PSC, del PP i d'Esquerra. Els convergents doncs encaren la campanya amb molta comoditat, i tot indica que obtindran una victòria indiscutible.

Sobretot perquè l'enfonsament del PSC és espectacular, potser massa i tot. I és que l'enquesta d'ahir d'El País dóna als socialistes el pitjor resultat que cap enquesta els hagi donat fins ara: 28 diputats i prou, una xifra que en fa el més gran dels partits menors, però en alternativa a res. Si aquesta xifra es confirmés, el PSC tindria un panorama terrible, que ni tan sols amb la proposició de governar amb CiU (si és que CiU els volgués) no es podria dissimular. El president Montilla hauria aconseguit en dues eleccions de dilapidar tot el capital polític que havia portat Maragall a la presidència i fer entrar el socialisme català en una crisi que podria durar dècades. El sorprenent tomb en campanya cap a un missatge antiindependentista sembla, a més, que funciona molt malament i que únicament serveix per donar ales al PP, que guanyaria tres diputats i passaria a ser la tercera força parlamentària, malgrat dues fuites de vot cap a CiU i cap a Ciutadans gens negligibles.

Sempre segons l'enquesta d'El País, Esquerra Republicana també faria una davallada espectacular: trauria dotze diputats i prou. Aquesta xifra, ja li la donava El Periódico al mes de juny, però l'enquesta de La Vanguardia del mes de setembre l'havia apujada a quinze. Ara torna a baixar, però en un context, el del vot independentista, que cal mirar amb lupa, perquè, segons El País, tan Reagrupament com Solidaritat aconseguirien d'entrar al parlament amb dos escons.

Cal tenir en compte en primer lloc que aquesta enquesta parteix de la hipòtesi d'una abstenció enorme: la meitat de l'electorat. I que això afavoriria les formacions menors, perquè abaratiria el preu de l'escó tant per a Reagrupament i Solidaritat com per a Ciutadans. Però, en segon lloc, també cal observar que, segons les dades de l'enquesta, un 28% dels votants d'ERC encara no saben què votar. Ací hi ha, possiblement, el quid de les eleccions. Tradicionalment, el vot real a Esquerra sempre ha estat superior al vaticinat per les enquestes. Però aquesta vegada la competència és molt dura, especialment de les dues formacions independentistes que li retreuen els seus errors. L'enquesta ja indica una significativa fuita de vot cap a Solidaritat i Reagrupament, fuita que en conjunt suma més vots que no els que van a parar d'Esquerra a Convergència. Aquest 28% de votants d'ERC encara indecisos seran doncs decisius a l'hora de reconfigurar el parlament. I poden fer variar clarament les xifres, si se'n van encara més a CiU, si romanen i reforcen ERC (que aleshores aconseguiria un resultat molt millor) o si se'n van a Solidaritat o Reagrupament i catapulten una d'aquestes opcions, o totes dues.

La batalla entre els dos nous grups independentistes també es presenta apassionant. Fins ara solament l'enquesta de La Vanguardia de primers de setembre havia donat diputats a una de les dues forces (concretament donava 0-3 diputats a Reagrupament). Però la d'El País hi introdueix elements nous. D'entrada, diu que tots dos grups obtindran diputats, cosa que els és un esperó moral important, després de les frustrades converses per la unitat. Tots dos aconseguirien dos diputats per Barcelona, però la intenció de vot, llegint la lletra menuda, seria lleugerament més favorable a Solidaritat que no a Reagrupament. I tenint en compte que el projecte de Joan Laporta és molt nou, segurament que encara cal esperar a veure què diuen pròximes enquestes per a tenir una visió més nítida de l'evolució d'aquest sector.

Perquè de moment, segons les dades d'El País, l'equilibri de vot sembla molt gran. Reagrupament aconseguiria dues dècimes més a Barcelona i s'imposaria clarament a Tarragona, però Solidaritat dominaria clarament a Lleida i, sorprenentment, superaria Reagrupament a Girona amb molta claredat, circumscripció de la qual Joan Carretero és candidat. Però és en l'enquesta d'intenció de vot directa en què Solidaritat sembla que comence a situar-se millor que no Reagrupament. Especialment perquè el vot que rep el partit de Laporta d'ex-votants de les altres formacions és superior que no el que rep el partit de Carretero. La compensació és que Carretero obté una valoració personal clarament superior a Laporta, que té l'hàndicap de ser el menys conegut de tots els caps de llista.

Quant a Iniciativa per Catalunya, és el grup del tripartit que menys baixa, però contraria una tendència de les enquestes anteriors, segons les quals no acusaria desgast. Ara, com en el cas dels votants d'Esquerra, hi ha una xifra altíssima de votants d'ICV que encara no tenen decidit el vot. Iniciativa, segons les dades d'El País, perdria el diputat per Lleida, però, talment com passa amb Esquerra, caldrà veure com evoluciona aquesta bossa d'indecisos.

Ciutadans, finalment, no tan sols aguantaria els tres diputats per Barcelona, sinó que en guanyaria un per Tarragona, ço que no és una gran sorpresa, vistos els resultats de les eleccions anteriors. Tanmateix, com en el cas de Reagrupament i de Solidaritat, depèn molt de l'abstenció, perquè un augment de la participació podria deixar-los tots tres fora de l'hemicicle. Manca també saber com afectarà Unión Progreso y Democracia les expectatives electorals de Ciutadans que, si repetissen resultats, deixarien de ser una anècdota per a passar a representar de forma estable el vot més genuïnament unionista del país.

(PD: Aquest matí RAC1 també ha publicat la seua enquesta, prou coincident amb la d'El País. Victòria contundent de CiU, enfonsament del tripartit, lleuger augment del PP i entrada de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament -Reagrupament no entraria. La dada interessant és que dona aquests resultats amb una participació un cinc per cent superior).

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Totes les enquestes publicades enguany coincideixen en el titular principal: CiU guanya, i guanya amb comoditat; alhora, el tripartit s'enfonsa.