Opinió
-
Camí del milió de vots
Vicent Partal
28.03.2011
-
Les provocacions de Camps
Vicent Partal
25.03.2011
-
Gràcies
Vicent Partal
24.03.2011
-
Per què, senyor Hereu?
Vicent Partal
22.03.2011
-
Dubtes, espere que raonables
Vicent Partal
21.03.2011
-
Amb el Pare Manel
Vicent Partal
18.03.2011
-
Honorant Barcelona
Vicent Partal
17.03.2011
-
Els límits dels drets
Vicent Partal
16.03.2011
-
Transparència
Vicent Partal
15.03.2011
-
En una nuclear el perill és inevitable
Vicent Partal
14.03.2011
-
Una majoria
Vicent Partal
10.03.2011
-
Tranquil
Vicent Partal
09.03.2011
-
Atacar Gaddafi?
Vicent Partal
08.03.2011
Vicent Partal
05.03.2010
Salt
Les coses difícils volen molta seriositat. I a Salt, després d'uns quants dies en què molts hem tremolat, sembla que la responsabilitat s'imposa. No es pot construir una societat multicultural, si t'atraquen a cada cantonada. Perquè sabem, des de sempre, que en aquestes situacions l'atac a l'immigrat pren força.
Ahir es van reunir a Salt tot d'associacions, l'ajuntament, grups de veïns i representants dels grups d'immigrats per exigir conjuntament (i que siga conjuntament és molt important) que s'acabe la situació d'inseguretat que viu aquest municipi. Que s'acaben els assalts i els atracaments i la reincidència. Cal. Cal que això passe a tot arreu, és clar, però molt especialment en aquelles ciutats o barris on hi ha el perill que la inseguretat atie la flama del racisme.
No és, únicament, rebaixant el grau d'inseguretat, o anul·lant-la, que aconseguirem la tranquil·litat indispensable per a construir una societat multicultural. Calen moltes més coses, d'una banda i d'una altra, abans de pensar que comencem a anar bé. Drets i deures per als uns i per als altres, sobretot. Responsabilitat i diàleg. Propostes que ens acosten. Serveis socials a bastament per a tothom. I respecte, molt de respecte. Però, tot això, en un ambient viciat per la violència quotidiana no es pot ni intentar. Heus ací per què feia tanta por la situació de la setmana passada. Heus ací per què és esperançador això que passa ara.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015